Sincerament, hi ha coses que no t'esperes i que et sobten quan no s'ajusten a la imatge predeterminada que hom en tenia. Just aquesta setmana llegeixo una informació sobre els cognoms més habituals de les comarques gironines, i ja sé què em diran, la llista estarà encapçalada per cognoms de la terra, d'aquells de tota la vida (Busquets, Vilà, Capdevila, Mateu,...), per allò que les comarques gironines encara conser?ven les essències de la identitat del país. Doncs no, res d'això, el top ten de cognoms gironins l'encapçalen els Garcia, seguit dels Martínez (jo en sóc un exemple), dels Rodríguez, dels López, dels Fernández, dels Sán?chez i de tantes varietats acabades en ez com es vulgui, abans de trobar qualsevol reminiscència de cognoms que sonin als de casa de tota la vida.
Ja ho veuen, la realitat sempre supera qualsevol tòpic i qualsevol percepció i és evident que allò de trobar els vuit cognoms catalans entre els nostre avantpassats cada vegada serà més difícil, a no ser que canviem el concepte i interpretem que també els Garcia, els López i els Rodríguez (i tots els altres) també formen part del nostre país, perquè al cap i a la fi, negar això seria tant com no voler reconèixer quina es la nostra realitat actual.
El que passa és que sempre dol quan les coses de tota la vida es perden i no ens adonem que simplement, moltes d'elles, se substitueixen per altres de noves o evolucionen cap a formes més actuals. El mateix succeeix amb els noms, que es van adaptant a les diferents modes del moment i que per molt que sobtin s'escampen com l'aigua per tot arreu. I amb tanta extravagància de noms com ara tenim, m'ha vingut a la memòria aquella dona de Puerto Rico que, veient la flota americana ancorada al port li va semblar meravellós posar a la seva filla "Usnavy". Espero que aquí no arribem a tant.
