Antigament la política democràtica era una cosa diferent, es movia en uns paràmetres que s'apropaven més a la racionalitat que no pas ara. No dic que els polítics no mentissin, sinó que intentaven dissimular les contradiccions pròpies de l'acció política.

Ara no. Ara per exemple trobem declaracions de la troica dient que és escandalós el deute grec, quan és evident que abans de la intervenció era del 100% del PIB i ara gràcies a la seva intervenció del 175%. I ningú dimiteix. Fa poc el Fons Monetari Internacional es va exclamar dient que és inconcebible el gran nivell de l'atur a Espanya, quan tothom sap que és gracies a les polítiques que recomana que hem arribat a aquests extrems. I ningú és cessat.

A aquesta nova tàctica postmoderna i naïf de la política s'hi ha afegit recentment el pitjor conseller de la història de la Generalitat de Catalunya, Boi Ruiz, l'home que ha fet perdre més vots de la historia de CiU, després de Josep Antoni Duran. Ha fet unes declaracions dient que el pitjor del sistema de salut a Catalunya són els baixos salaris. Salaris que ell mateix ha reduït en mitjanes del 20%. Brillant! I s'ha quedat tan ample. El pitjor és que els mitjans de comunicació, en comptes retreure-li aquesta gran contradicció, li han fet d'altaveu i no li demanen la dimissió. O sigui, Boi Rui diu "el pitjor del sistema de salut sóc jo", i no presenta la dimissió!

L'altra gran parida de l'ínclit conseller ha estat anunciar que reduirà el temps d'espera de les operacions. Va dir en el seu moment que les retallades no afectarien els temps d'espera. Una altra bestiesa notable. Si tanques quiròfans i acomiades personal, el lògic és que hi hagi menys operacions i més llista d'espera. El cert és que ha anat anunciant reduccions dels temps d'espera de les operacions mentre els catalans hem vist com anaven augmentant el temps que passa entre que et prescriuen una intervenció i quan es realitza. Han muntat un sofisticat sistema on es comença a comptar no quan el metge detecta la necessitat d'operació, sinó quan als gestors de la conselleria els dóna la gana. Estem com quan a l'URSS s'organitzaven els plans quinquennals. L'estat feia uns plans per cinc anys. I establia tot un sistema de verificació centralitzat. Tot era fals. La planificació era perfecta, ésclar, la llàstima és que la realitat fos tota una altra.

Si a l'hospital et diuen que t'han d'operar de pròtesi de maluc i que trigaran dos anys, no pot ser que surti el conseller i que digui que és menys d'un any. Necessitem una altra forma de fer política que no insulti la intel·ligència de la gent. Si els de CiU volen arribar vius al setembre, que pensin menys en estructures d'estat i que cessin el Boi Ruiz.