Deixem-nos d'eufemismes. Que l'Ajuntament de Girona es trobi entre els menys transparents d'Espanya significa, planerament, que es troba entre els menys democràtics. Transparència és democràcia i la resta, morralla. Votar no té res a veure amb la democràcia, Franco també organitzava votacions a Procuradores en Cortes. Democràcia significa donar explicacions de tot, absolutament de tot, als ciutadans, que són els que ostenten el poder. Segons un estudi de l'ONG Transparència Internacional, l'Ajuntament de Girona es troba en el lloc 90 de 110 ciutats espanyoles. He buscat el rànquing mundial de democràcies i he fet la comparació: si Girona fos un país estaria entre Cambodja i el Kirguizistan.

No és estrany. Vagi vostè a l'ajuntament i demani, com qui no vol la cosa, el conveni firmat amb el Vol Gastronòmic: quant paga l'empresa, quins beneficis rep de l'ajuntament, etc. O els comptes exactes de la compra del fons Santos Torroella. O sol·liciti els motius concrets pels quals es van eliminar els Menjars del Món i les Carpes de la Devesa. O quant va costar el musical Josafat, per tres dies en cartell. O com s'ha dut a terme la contractació de determinat servei o obra i exigeixi totes les dades del procés. Si té sort se'l miraran amb commiseració com si fos idiota -i efectivament és d'idiota pretendre explicacions- i deixarà d'insistir; si no té sort se'l rifaran de departament en departament fins que se'n cansi. Han ?oblidat que són al servei dels ciutadans, i no al revés.

L'Ajuntament de Girona no és una excepció entre unes institucions que han pervertit la paraula democràcia fins a convertir-la en un vot i la possibilitat d'assistir als plens (a Girona no sempre: se sol donar el cas de discriminar-ne l'accés, convertint la Casa de la Vila en una discoteca poligonera). Tots són opacs, però el de Girona és opac entre els opacs. És una democràcia com la del Kirguizistan, on encara segresten les núvies.