Em trobo amb Pla al Zurich. Parlem de Pla. No sóc a Suïssa encara, sinó al planià Bar Zurich de plaça Catalunya, a Barcelona, reconstruït fidel als anys vint. Pla no és Pla sinó el quart Pla escriptor. Repassem. Primer, Josep Pla Casadevall, el Shakespeare de Catalunya. Segon, el censor de Franco, Josep Pla Comas de sang i camisa blaves. Tercer, el funcionari feixista de la Lliga de Nacions José Pla Cárceles. I quart, Xavier Pla Barbero, catedràtic de Josep Pla de la Universitat de Girona. Un empat tècnic: dos Plas feixistes i dos Plas liberals.
Els malpensants sempre volen encolomar a Josep Pla els dos Plas feixistes. Li dic que m'ha sorprès la conversió paulina -planiana- de Joaquim Nadal, caigut del seu cavall socialista. El 1977 difamava de Josep Pla fent passar un article del censor a Girona Josep Pla Comas. Mai s'ha excusat de la seva innoble mentida, però ara, amb la fe del convers a la veritat planiana, elogia no un sinó dos Plas liberals, pel llibre editat per Xavier Pla Josep Pla, la vida lenta (Destino).
Pla me'l dedica: "A l'amic Vergés agraint-li l'interès planià i esperant poder llegir ben aviat la seva important obra de Pla i el seu gran editor". Són mil cartes difícils de datar, però, per fer l'aperitiu, estic escrivint: La censura invisible. Lletra infernal de Pla i altres papers del recader Facundo. No el podré presentar a cap premi. Amb els benpensants d'Òmnium Cultural no val la pena ni intentar-ho i l'altre premi està donat des de fa temps, tot i que no toca fins Reis del 2016. Un país podrit amb els polítics podrits que mereixem.
Parlant del país, El País de Catalunya ha estrenat la seva traducció online del "periódico global" -que parla català en la intimitat com aquell gran catalanista Aznar- amb una campanya anti-Pla, centrada en un llibre caos que l'acusa, sense cap prova, d'espia de Franco. Els traductors d'El País han pressionat Xavier Pla perquè s'afegís a la caça de bruixes dels malpensants. Ha fet el contrari amb un valent article defensant el catalanisme incontestable de Pla.
Li pregunto si el llibre caos, que acusa Pla d'escriure per diaris feixistes als anys trenta, ha tingut mai en compte que hi havia també dos Plas feixistes escriptors: "No i, al contrari, els articles feixistes estan datats a Ginebra, (on residia el funcionari José Pla a la Lliga de Nacions), quan Pla era corresponsal a Madrid a la mateixa època." Res de nou. Li explico que El País va publicar cartes inventades del menorquí Hernàndez Móra al meu pare parlant de Pla, signat pel fundador de l'espanyolista CiudadanosArcadi Espada. Indignat el meu pare, de 90 anys, em va demanar un article desmentint-lo que fou censurat pel seu director: "No pots dir que és un mentider perquè és un home molt estimat de la casa.". La veritat espanyolista és tot mentida sobre Pla.
Els espanyolistes volen un Pla botifler com ells -ho deia ben clar Valentí Puig a El País- i fan servir els elogis a Franco dels dos Plas feixistes. L'escriptor més censurat acusat de franquista! No és casual que El Quadern Gris fos el primer llibre que no passà per la censura del Goebbels de Franco Fraga, publicat l'endemà de la Llei de Premsa, l'abril 1966. No recomanaré La vida lenta-com fa Alfons Quintà sense llegir-la- fins viure-la, lenta, a la neu de Zuric.
