El Girona ja és un club de primera. L'equip, els jugadors, encara estan lluitant per aconseguir un ascens, però els responsables directius ja l'han situat com un club de primera categoria pel nivell d'embolic de gestió. Lamentablement, fora del camp, em fa pensar en l'Atletic de Madrid dels Gil y Gil o del Betis de Lopera o el Sevilla de José María del Nido. Mentre els jugadors no cobren perquè el club acumula retards i es troba en concurs de creditors, el seu propietari ha decidit convertir la venda del club en una subhasta. Òbviament està en el seu dret. Tant ens fa si al final el propietari és Pere Guardiola, germà de l'exestrella del Barça, o torna a enredar algun incaut advocat argentí. Això ?per?tany al món dels negocis.
Però el futbol té una part de somni. Aquest equip ha aconseguit que setmana a setmana torni la il·lusió per l'esport. Semblant al que passava amb el Valvi Girona i després amb l'Akasvayu. Són molts els gironins que segueixen l'evolució esportiva, sense pensar el que es cou als despatxos. Fins que vénen les sorpreses. Esperem que sigui que al final el club acompanya l'excel·lència de la plantilla. Tant de bo ascendim a Primera Divisió i el somni del futbol gironí no acabi assemblant-se ni a Oviedo ni al Racing de Santander.
