Es pot conviure amb el gos que ha causat involuntàriament la mort d'un fill? D'una banda hi ha les ganes de matar-lo o -si els pares són benèvols- donar-lo per evitar recordar la tragèdia. Per altra, seria desfer-se de l'objecte d'amor del fill perdut, i aquest s'hi hauria oposat amb totes les forces.

Tots els pares han fantasejat amb com seria la vida si el fill morís. És un pensament tan cruel que mai no passa d'això, dir-ho en paraules està vetat no només per una malastrugança a la qual inclús els incrèduls temen, sinó per impossibilitat física. Què passaria a l'hora de despertar-lo per anar a escola quan recordes que el llit és buit i hi estarà sempre més. Què fer amb els canals infantils que estan sintonitzats al televisor, i què passaria quan n'ensopegués un fent zàping. I amb els contes, la roba, les joguines: com reunir el valor de llençar-ho tot? El protagonista d'El llibre de les il·lusions ha perdut els dos fills i la dona i no només és incapaç de llençar res, sinó que cada dia entra a l'habitació dels nens, s'asseu a terra i juga amb el Lego, els puzles, els cotxes -brrum-brrum-, classifica els cromos.... Així "tenia la sensació d'habitar-los de nou, de proseguir per a ells les seves petites vides fantasmes repetint els gestos que feien quan encara tenien cos. Quan no podia suportar-ho més em servia una altra copa. Els rars dies que no perdia el coneixement anava a dormir al llit d'en Todd". I Paul Auster no ho diu, però el lector imagina en Zimmer ensumant el coixí, els llençols, qui sap si mossegant-los, buscant l'últim rastre d'olor, de sabor, cada dia més imperceptible.

Zimmer no tenia gos ni innocent ni culpable de les morts, però com els pares del pobre nen, dóna cada dia voltes a què hauria passat si. És igual. Si és un adult qui mor per salvar el gos caigut al mar, és una mort absurda. Quan és un nen de vuit anys, és un acte d'amor. Un nen no té per què conèixer el perill del mar ni per què saber que un gos no és més que un animal que no mereix el mínim risc humà: un nen estima o no estima. I si estima, salta.