En l'anterior legislatura, amb un govern del PSC a Girona, i amb CiU a l'oposició, els convergents van voler destapar suposades irregularitats a l'empresa d'aigües de Girona. Van arribar a temptejar alguns regidors de govern per "aixecar les catifes" d'una gestió que consideraven feculenta. En aquell moment l'estratègia de CiU no va reeixir.
Però una vegada CiU va arribar al govern de Girona, Carles Puigdemont va córrer a ordenar a la intervenció de l'Ajuntament que aclarís la situació d'Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter. Producte d'això es va auditar l'empresa i, malgrat el que van trobar, van prolongar la concessió de 2012 fins a 2020 a canvi de 12 milions d'euros. Milions inesperats i celebrats que van portar a valorar dins del govern la possibilitat de demanar responsabilitats als anteriors governs socialistes per no haver exigit els milions que consideraven que hauria d'haver pagat Aigües de Girona entre 1992 i 2012. Vint anys que un regidor de l'ajuntament, i no cap notícia falsa com sosté la regidora i consellera retribuïda d'Aigües de Girona Pia Bosch, va calcular que podrien haver representat 30 milions "o més", com ha assegurat recentment una regidora de govern.
Durant la present legislatura, malgrat que alguns membres del govern i tècnics apostaven per arribar fins el final, Puigdemont no s'ha atrevit a aixecar les catifes que reclamava des de l'oposició, sobre?tot després de cultivar unes excel·lents relacions amb l'ex Nadal. Però en els últims mesos, la creació de la Comissió d'Investigació sobre l'empresa d'aigües, forçada per IC-Verds i la CUP, ha tornat a fer brollar les aigües negres de l'empresa. Anomalies que transcendien, fa dues setmanes, provocant una onada de pànic entre els vells governs de Girona i els seus barallats i divorciats hereus. Fins el punt de tornar a unir temporalment el PSC amb els seus enemics de l'ànima del MES, amb la finalitat de desactivar les informacions que Bosch anome?na falsedats. Durant dies, tota l'esquerra exquisida de la ciutat s'ha dedicat a fer d'apòstols de la causa per tots els carrers, passadissos, despatxos i clavegueres de la ciutat. El vell poder socialista gironí ha aconseguit arrencar a Puigdemont una declaració amb un error capital en política: la defensa d'honorabilitats desconegudes. Però el cas és que Puigdemont ja és gironí. Ja no és aquell noi vingut d'Amer que accidentalment va obtenir l'alcaldia. Ja és un dels nostres.
Però les aigües continuen baixant pútrides, mentre alguns continuen rebent els seus xecs al portador que en principi cobren per exercir un control sobre un bé públic.
