Ja fa un parell de setmanes que vaig proposar-me dedicar aquest espai a intentar rebatre la mena de disbarats que, darrerament, hem tornat a sentir per part d'aquells que defensen la legitimitat de copiar i distribuir de manera gratuïta qualsevol contingut cultural, és a dir, el reguitzell de tòpics en defensa de la còpia i lliure difusió dels continguts culturals, que constitueix tot un decàleg del pirata:
1. Compartir és un tret essencial de la humanitat i, per tant, no es poden posar límits a la difusió de la cultura. Els pirates tenen tota la raó, i per això els convido a compartir amb tots nosaltres les glàndules mamàries de les seves senyores esposes, el salari que guanyen a final de mes i el rebedor de casa seva, que també és casa nostra si és que hi ha cases d'algú.
2. A dia d'avui, ja no hi ha cap grup de música que no pengi de manera pràcticament gratuïta els seus àlbums a internet i això els permet difondre la seva música i obtenir més actuacions que abans. D'entrada, això és fals. Si obtenir ingressos de l'activitat musical ha sigut sempre complicat, ara ho és més que mai. Un grup musical pot ser popularíssim i tenir autèntiques dificultats per trobar contractacions a preus dignes. D'altra banda, el cas de la música i el dels llibres no és equivalent. L'escriptor no té cap possibilitat d'anar a fer bolos literaris a les festes majors. Per acotar la qüestió, aquí ens fixarem només en el món del llibre.
3. A partir del moment que escanejar un llibre i compartir-lo és tan senzill, és inevitable fer-ho. Voler evitar-ho és com voler desviar el curs natural de l'aigua. Afortunadament, els humans tenim la possibilitat de fer moltes bestieses que, però, ens abstenim de fer, ja sigui per un mínim sentit de la responsabilitat, perquè no ens plau de fer-ho, o perquè el senyor jutge ens engarjolarà si ho fem. Escanejar un llibre i penjar-lo a internet no és ni més ni menys complicat que conduir per l'autopista a 180 quilòmetres per hora, robar-li les albergínies al verdulaire o fer caca al mig de la Rambla.
4. Qualsevol cosa que comprem, després la podem compartir sense problemes amb qui vulguem. ¿Per què no hauríem de poder fer el mateix amb els llibres? Naturalment, un llibre que hem comprat a la llibreria el podem compartir amb qui ens doni la gana. Però generar, a partir del llibre adquirit, una còpia digital i posar-la a disposició massiva de qualsevol que entri en un web, ja es veu que és completament diferent.
5. Si hi ha gent que s'entreté a escanejar llibres i penjar-los a internet és perquè troben a faltar que els editors publiquin més llibres electrònics. Tant de bo fos tan senzill. Qui es descarrega un llibre gratuïtament per internet no ho està fent perquè no en trobi edició digital; ho està fent perquè s'estima més no pagar que pagar, senzillament.
6. Els llibres en paper són massa cars. Els llibres, de fet, són gratuïts. Mai cap editor no ha posat el més mínim obstacle perquè els seus llibres fossin presents a la xarxa de biblioteques públiques, d'on es poden retirar en préstec les vegades que convingui. L'editor és conscient que el préstec gratuït de llibres a les biblioteques pot suposar una disminució de les seves vendes però valora el caràcter de construcció patrimonial que tenen les biblioteques, la seva funció de socialització del coneixement i, d'altra banda, obté si més no una remuneració pels pocs o molts exemplars que adquireixen les biblioteques. Aquest punt d'equilibri consensuat és raonable, i no suposa cap obstacle seriós per a la comercialització d'un llibre. Regalar-lo per internet és tota una altra cosa.
7. Una còpia digital és immaterial i, per tant, no produeix cap perjudici al llibre en paper. Efectivament, però aquesta no és la qüestió. Per qui ens hauríem de preocupar no és pel llibre, sinó per l'autor, el traductor, el corrector, l'editor, el maquetador, el dissenyador, és a dir per a tots aquells que han invertit un munt d'hores de feina o de diners per fer possible que el llibre arribés a ser. Al pirata li costa molt adonar-se de la quantitat de gent, de feina i de diners que hi ha darrere de qualsevol llibre.
8. Qui escriu vol que allò que escriu arribi al màxim de gent. Per tant, no li fem cap mal difonent la seva obra gratuïtament. Qui escriu (i qui tradueix, corregeix, etc.) vol poder-ho fer i que això l'ajudi a pagar alguna factura. El voluntarisme que exigim als actors culturals (i només a ells; ni als metges ni als mecànics, ni als lampistes) comença a cansar.
9. Qui menys guanys obté de la publicació d'un llibre és l'autor. Per tant, tant se val que no cobri res. És una gran solució. No sé per què algú va perdre el temps reivindicant les 40 hores de treball setmanal, si es podia haver resolt anant a treballar caps de setmana i tot.
10. Les còpies pirates d'un llibre acostumen a ser de poca qualitat i, per tant, això incentiva el lector a comprar el llibre en paper, que és millor. Els programaris de reconeixement òptic de caràcters (OCR) ja estan molt avançats i és només qüestió de dies que la diferència entre l'edició en paper i la digital sigui pràcticament irrellevant. No sé per què, d'altra banda, em temo que això, com tantes altres coses, al pirata, tant se li'n fot.
