La Cataconsti -que ja anomenen la Vidala, com l'espanyola de 1812 es va dir la Pepa- amenaça de capgirar el dret comparat. No és estrany que a Presidentmàs li costi trobar suport europeu pel viatge a Ítaca: els governs saben que la constitució de la Catalunya independent obligaria a modificar les de tots els altres països per posar-se a l'alçada. I això sempre fa mandra.
L'article 20.1, per exemple, resa que "la cultura és la clau de volta de l'evolució humana, la convivència i el respecte per la diversitat". Abans les constitucions incloïen drets i deures de ciutadans i institucions, però a partir de la Vidala inclús els ens abstractes són sotmesos a l'imperi de la llei. Ai de la Cultura si rebutja ser clau de volta! És d'esperar que durant el període d'al·legacions s'hi afegeixin articles d'igual esperit i eficàcia, com "si beus per oblidar, paga abans de començar" i "la velocitat de la llum és de 300.000 quilòmetres per segon". Alguna frase de Paulo Coelho tampoc hi sobraria.
Però és en l'article 10.4 on Catalunya deixarà el món bocabadat: "L'Estat fomentarà el repartiment equitatiu de les tasques de la llar entre tots els seus membres, amb independència de gènere". No serà tasca fàcil per al nou estat català saber qui ha posat la rentadora. Les vistes al Tribunal Constitucional prometen espectacle:
- Admet l'acusat que la darrera setmana ha fet el llit en una sola ocasió?
- Sí senyoria, però he baixat la brossa cada dia.
Es vol introduir una esmena per la qual cada família adoptarà un mosso d'esquadra que vigilirà per l'estricte observància de la constitució, si bé en formar part de la llar haurà de col·laborar en les tasques. Ja que per primer cop una llei de lleis entra a casa, l'agent vetllarà també pel compliment dels deures conjugals almenys un de cada dos dissabtes, prenent nota de si els cònjuges disfruten per igual, amb independència del gènere. I visca la Pepa, vull dir la Vidala.
