Contínuament la vida econòmica dels pobles és analitzada, en etapes de bonança i creixement i en aquelles en què augmenten els obstacles de tota mena i són considerades rotundament de crisis. Aquests anàlisis se centren habitualment en les condicions del mercat, en el volum que signifiquen els impostos i en les lleis que els emmarquen. Són anàlisis de gran seriositat i que descriuen realitats, són necessàries i expliquen els grans obstacles existents o els creixements.
Però, a Catalunya, amb l'anàlisi de les grans magnituds no és suficient per enten?dre la força creativa que rau en la nostra so?cietat. Sovint es repeteix que som un país no pas de grans empreses, sinó, sobretot, de petites i mitjanes societats. Aquesta realitat, considerada sovint com una limitació resultat de la feblesa del nostre poder polític, és també una veritat a mitges. És cert que en general les empreses catala?nes tenen un sostre polític en la seva trajec?tòria ascendent. Aquest és un problema que només resoldrem si les aspiracions que actualment bateguen en la nostra societat trenquen aquest sostre. Però, per a una bona anàlisi de la realitat econòmica catalana, cal valorar adequadament aquest teixit d'empreses petites i mitjanes que constitueixen el millor material humà capaç d'enfrontar-se a grans dificultats. De fet, és un teixit acostumat als obstacles i que des de sempre sap que, els problemes, només hi ha una fórmula per resoldre'ls: capacitat d'adaptar-se a les realitats canviants i voluntat d'innovació. A aquesta fórmula tradicional en aquesta època hem incorporat la consciència de la globalització en la qual sabem que hi ha oportunitats en mercats que abans quedaven lluny i que ara són a l'abast de qui sigui capaç d'arribar-hi.
És cert que a Catalunya l'Estat espanyol sovint queda lluny de les nostres possibilitats quotidianes. Sovint no és útil, però és incapaç de posar portes a un món on pràcticament no n'hi ha. Gran notícia per als catalans. Gran oportunitat per a aquest teixit humà de petites i mitja?nes empreses, que aprofita de forma ben natural. Aquest teixit humà, quan arriba una crisi, una circums?tància adversa, passatgera o persistent, agrupa en cada indret, en cada empresa, les seves energies, economitza els recursos, es transforma i és capaç de produir nous productes adaptats als nous mercats. Naturalment, hi ha baixes, però també hi ha nous emprenedors que ocupen aquells llocs.
Quan analitzem el panorama de l'economia catalana no hauríem d'oblidar mai la dada més positiva, el material humà que la integra, que és capaç amb sacrifici de renovar-se, adaptar-se i projectar-se.
