Cartes

Gemma Domènech. Barcelona.

El 4 de febrer vaig anar a Urgències de l'hospital Vall d'Hebron per acompanyar la meva ma?re. En primer lloc, vull transmetre el meu agraïment al personal sani?tari que fa la seva feina amb una professionalitat digna de lloança, fet que com a catalana m'enor?gu?lleix. En se?gon lloc, vull denunciar l'estat de les instal·lacions, el dete?rio?ra?ment de les lliteres, la manca de mitjans (ba?tes, tensiòmetres, cadires per acompanyants, intimitat per als malalts, etc). Era un entorn depri?ment per a qualsevol persona mínimament sensible, i impro?pi per atendre ciutadans que fa anys que paguen impostos i cotitzen a la Seguretat Social. Com a catalana em vaig sentir defraudada i avergonyida.

Si bé m'indigna que durant molts anys alguns polítics i els seus fami?liars han estat desviant diner públic per engreixar els seus comptes a Andorra, Suïssa, Lichtenstein o Illes Caiman, empenyent el nostre país i ciutadans cap a l'empobriment, m'indigna encara més que, a dia d'avui, encara s'incrementin les partides pressupostàries a despe?ses de difícil justificació legal i ètica, mentre que les destinades a despe?ses socials, com la sanitat, l'educació o l'atenció a les persones grans són preocupantment insuficients.

Dubto que algun dels polítics, dels que van per les moquetes del Parlament, s'apropi per Urgències d'algun dels hospitals públics en territori català; ells o entren per una altra porta o s'adrecen directament a centres privats.

La publicitat

i la seva influència

Estel Viñolas Vergés. girona.

Vivim en una societat que es tro??ba, a hores d'ara i des de fa molt temps, subjecta a la publicitat. És a dir, una societat que es deixa influenciar per la multitud de campanyes publicitàries impulsa?des per grans empreses, per crear-nos una necessitat absurda d'allò que s'hi mostra, amb l'objec?tiu de propiciar la seva compra. La principal influència de la publicitat ve donada pels cànons de belle?sa física relacionats amb el món de la moda. Els prototips de cos per?fecte que s'hi mostren han acabat essent el focus d'atenció de les noies joves, les quals poden arribar a desenvolupar trastorns alimentaris amb la fi d'assemblar-se a a?quests prototips.

Arribats a aquest punt, no us pregunteu com és possible que la societat toleri aquest tipus de fets? Personalment, crec que és necessà?ria l'acció contra aquesta situació i, per tant, cal prendre mesures dràs?tiques per eliminar el gran do?mini que té la publicitat sobre la societat. En l'àmbit de la moda, una d'a?questes mesures podria ser la incor?po?ració, a les passarel·les i anuncis, de noies diferents físicament que trenquin amb el pro?totip establert avui en dia. Així, podríem arribar a evitar un dels greus problemes de la influència de la publicitat.

Ensenyen massa

les orelles!

Àngela Ferrer i Mató. girona.

Evidentment, el govern Central ens té tírria. És tan descarat el que fan contra Catalunya que fins i tot els més obtusos ho han de veure. Anem a pams: Intenten desqualificar el jutge Vidal per ajudar a redactar una possible i incerta Constitució catalana. Al Barça, per ser catalanista, busquen la mínima excusa per no permetre que fitxin jugadors fins a l'altre any i imputen el President en actes que segur molts altres equips també han fet, però no són catalans. No sé què s'empatollen per a?con?seguir que l'aprovació dels pres?supostos quedi paralitzada. I ara arremeten contra les ambaixades que diu el President Mas que vol muntar arreu del món (que consti que tal com estem immersos encara en crisi no veig bé aquesta despesa, millor fó?ra arranjar amb els diners assump?tes més greus). Però segur que no és aquesta raó la que els impulsa a atacar-nos una altra vegada sinó que busquen qualsevol excusa per atacar tot el que fa olor de català. I no cal parlar del ministre Wert, que té entre cella i cella acabar amb l'ensenyament del català i reduir-lo a una assignatura sense valor acadèmic.

Segur que encara no he citat totes "les bones" passadetes que ens estan fent, cada dia en sorgeix una de nova però cal pensar-se bé si no tenen més problemes importants per resoldre que buscar les pessigolles a Catalunya. No ens estimen!

El Gauguin milionari

Jordi Pausas. parís.

Paul Gauguin les passà de tots colors en la seva aventura artística, i la mancan?ça de recursos econòmics li va manllevar més d'una alegria. És per això que resulta parado?xal el preu pagat en subhasta per un quadre seu (300 milions de dòlars), la xifra més gran pagada mai per un quadre de la qual es té noticia, i que, com assenyala el crític Juan Bufill "és l'equivalent a uns vuit mil anys de treball d'un bon professional en un país com el nostre". Sembla que resulta versemblant -i fins i tot lògic, ai!-, que aquesta xifra hagi estat pagada per un milionari de Qatar, ja que les obres de Gauguin molt rarament es poden trobar al mercat de l'art. En canvi, no acaba d'entendre's que els grafistes contemporanis que es troben en abundància a les galeries de mig món a un preu determinat, assoleixin en subhasta uns preus que multipliquen de manera sospitosa la seva habitual cotització en el mercat. Una paradoxa més del món de l'art contemporani...