De tant en tant (i ara més, quan sembla que la tendència descendent de l'atur es consolidarà aquest any a Espanya), apareixen documents privats d'organismes nacionals i estrangers apuntant que la "plena ocupació", entesa aquesta com el 8% aconseguit el 2007 (un nivell que seria horrible en països com els EUA o Dinamarca) s'aconseguirà, de nou, a partir dels anys 2020. Però, serà així? Els avenços tecnològics que s'estan produint la permetran?

Primer van arribar els informes-Casandra. Per exemple, fa dos anys, un estudi elaborat per investigadors de la universitat d'Oxford alertava que fins a un 47% de l'ocupació total "està en alt risc de desaparèixer", ja que moltes tasques quedaran automatitzades en un parell de dècades (especialment, en sectors com transport, logística, administració i tot allò relacionat amb el treball d'oficina).

Però, ara, comencen a arribar les realitats. La cadena CNN informava que, el proper juliol, obrirà a Nagasaki un hotel... gestionat per actroides (robots amb aspecte humà, capaços de defensar-se en diversos idiomes i que responen a estímuls corporals). Segons el responsable del grup hoteler, la majoria de les tasques de la instal·lació recauran en aquests robots... fet que permetrà fixar uns preus molt econòmics per habitació.

Altres experts adverteixen que no cal ser alarmistes davant l'avanç de la robòtica o altres branques tecnològiques, ja que sempre es necessitarà gent per, per exemple, desenvolupar els robots (el que pot crear nínxols de treball qualificat -com enginyers- i no qualificat -cas dels assembladors-). Però el dubte persisteix: es generaran tants o més llocs de treball, de qualitat, com els que pot destruir aquesta onada d'innovació tecnològica?