Tradicionalment, la ciutat de Barcelona ha estat un bon recurs turístic per als turistes que s'han allotjat a la Costa Brava. De fet, un percentatge important dels turistes que visiten la capital catalana són visitants d'un sol dia que provenen d'altres destinacions catalanes: Lloret, Roses, Platja d'Aro, Tossa, etc. però també Salou, Calella, Cambrils, etc. Barcelona és, doncs, un recurs molt utilitzat i valorat pels nostres turistes. Una bona part d'aquests dediquen un dels dies de les seves vacances a visitar els atractius de la Ciutat Comtal.

Aquest fenomen s'ha incrementat per l'efecte de la potència que la marca Barcelona ha anat adquirint els darrers anys. Ara ja no és una opció més sinó una visita obligada i, fins i tot, un dels al·licients de passar les vacances al nostre territori. Si a més hi afegim la reducció temporal que ha suposat l'arribada de l'AVE a Girona i Figueres, és evident que l'atracció de Barcelona és inqüestionable.

A poc a poc, hem après a treure rendiment no només d'aquest recurs tan proper, sinó també de la potència que una marca tan internacional suposa a l'hora de posicionar-nos com a destinació i de situar-nos al mapa. Sobretot pel que fa als mercats exteriors.

La qüestió és saber fins a quin punt ens en podem sortir fent l'operació a la inversa. És a dir, podem aprofitar l'enorme potencial de pernoctacions que té la capital catalana per atraure visitants a les nostres comarques? Podem, doncs, atraure turistes que s'allotgen a Barcelona per tal que passin un dia a Girona, Figueres o Peratallada? Aquest és el repte.

L'altre dia, en un debat sobre l'impacte del turisme a Barcelona, el director general de Turisme de Barcelona, Jordi William Carnes,anunciava que davant el col·lapse que pateix la ciutat en segons quines zones, el gran repte de Barcelona no és només la distribució del turisme al màxim nombre de districtes de la ciutat sinó que els turistes que la visiten vagin també al seu entorn més proper quan vinguin a Barcelona, i això vol dir la regió metropolitana i el conjunt de la província. D'aquí les campanyes de "Costa de Barcelona" i "Barcelona és molt més", que ha engegat la Diputació de Barcelona.

Però quan Carnes parla de "l'entorn de Barcelona" s'està referint sobretot al que significa "entorn" en el context internacional: distàncies de dues hores a l'entorn de la ciutat, uns 150 km a l'entorn del nucli urbà. Estaríem parlant, doncs, de bona part de Catalunya com a "entorn" de Barcelona.

I si alguna zona té capacitat per aconseguir atraure turistes provinents de la Ciutat Comtal, aquesta és la nostra demarcació. De fet, el director general de turisme de Barcelona va informar que la visita al museu Dalí de Figueres era un dels "productes" que millor funcionaven a l'hora d'escampar turistes pel territori. I va assenyalar l'AVE com l'element clau: un node cultural de primer nivell a 45 minuts de Barcelona. En aquest sentit, per a un turista internacional, el museu Dalí és a Barcelona.

El repte, doncs, és plantejar-se si la nostra destinació, més enllà de cercar turistes en origen, és capaç d'atraure alguns dels 7,5 milions de turistes que es van allotjar en hotels de la capital en el darrer any -molts més si tenim en compte els qui es van allotjar en apartaments turístics o creuers- encara que sigui per ser visitants d'un dia. Tenim molta oferta turística, cultural i natural, però sobretot, molta capacitat turística per rebre a aquest enorme gentada disposada a gastar.

Carnes va assenyalar quatre àmbits on hi havia posibilitats de disseminar turisme barceloní pel territori, i en tots podem competir en les millors condicions:

- Oferta cultural de primer nivell. Aquí és on el museu Dalí assenyala el camí que poden seguir altres zones patrimonials com Girona o Empúries i, per què no, festivals d'estiu com el de Peralada.

- Platges singulars. Platges no massificades amb encant a pocs quilòmetres de la ciutat. En aquest punt tenim un gran potencial.

- Oferta enoturística. Les DO a l'entorn de Barcelona -Penedès, Pla de Bages i Alella- tenen avantage en aquest camp, però l'explosió enoturística que es produirà quan els turistes coneguin que existeixen vinyes a Barcelona farà que l'Empordà també pugui atraure turistes que volen passar un dia entre copes de vi en un paisatge privilegiat.

- Els Pirineus seran, els propers anys, el parc natural de Barcelona. Només cal donar a conèixer aquest enorme patrimoni cultural als turistes de la ciutat.

Si ens hi fixem, en totes les línies de creixement que calculen que es produiran en els propers anys, les comarques gironines poden competir com ningú i més si es té en compte un dels elements clau: la facilitat per arribar a aquestes zones gràcies a les bones comunicacions ferroviàries i per carretera. Les dues estacions d'alta velocitat a Girona i Figueres amb una bona oferta horària faciliten molt les possibilitats de la Costa Brava i el Pirineu de Girona.

La pilota, doncs, és a la nostra teulada. Volem captar els beneficis de la marca Barcelona o ens resignem al Girona rai?