Cartes

Antoni Simón GonzáleZ. en representació de la Comissió d'Amics de la Fira de Sant Antoni d'anglès.

Els amics de la Fira de Sant Antoni tenim l'objectiu d'aconseguir fer una bona fira amb la col·laboració de voluntaris, empreses, comerços i entitats. Enguany amb el compromís de tots: Voluntaris, associacions, entitats, personal municipal, etc. Hem aconseguit un èxit sense precedents fins al punt que s'estan fent passos per tal de poder declarar-la Fira d'Interès Turístic.

Malgrat que potser algú pensi que la feina surt sola, no és així. Es gràcies a la tasca abnegada de molta gent, que respectivament en molts casos formen part de diverses associacions del poble. Des de l'any 1996, quan es va tornar a recuperar aquesta fira tradicional que s'havia perdut; molta gent i associacions hi han treballat i sempre des d'una perspectiva apolítica. Amb aquests 19 anys han passat per Anglès diverses corporacions municipals formades per diferents partits polítics. Amb tot, la immensa majoria de gent que porta endavant la fira, d'ideologies polítiques diverses, hi ha seguit treballant.

Des de sempre, doncs, hem intentat evitar que es polititzés la fira. Sempre s'ha suggerit la no instal·?lació de parades de signe polític. Aquesta norma s'ha respectat fins a la passada fira de Sant Antoni. Malgrat que des de l'Ajuntament es va dir a la secció local de la CUP que no posés la parada, aquesta associació va fer cas omís de la recomanació. El que veiem més greu, però, es que un membre de la CUP d'Anglès, via xarxes socials, escrigui "Que us petin..!", un comentari despectiu que no va quedar clar a qui anava dirigit, potser a l'Ajuntament, a la Policia Municipal o als membres de la Fira de Sant Antoni?

Al Diari de Girona hem llegit una lletra adreçada al director del diari signada per Irene Cases Padin on s'alegra perquè, segons diu: "La vida cultural d'Anglès, reneix de la seva cendra". Un poble ric i inquiet que feia massa temps que dormia. Com comprendrà aquesta senyoreta, no podem estar d'acord amb tal afirmació, ja que per sort, a la nostra població són moltes les associacions que fan moltes coses, tot i les dificultats econòmiques que tots patim. Fins i tot, quan és necessari, s'ajunten diferents associacions i voluntaris diversos per portar a cap activitats mancomunades, com és el cas de la Fira de Sant Antoni, els Reis, etc.

Aniríem millor, ja que és un poble petit on gairebé tots ens coneixem, que no es vulgui barrejar la política amb la feina que fan les associacions del poble. De totes maneres, des de la comissió de la Fira de Sant Antoni li proposem que en la propera edició vingui a les reu?nions que es fan, on de primera mà tindrà una informació més directa de la realitat del nostre poble i possiblement, aleshores, tinguem una col·laboradora més.

Tot amb tot, volem donar les gràcies al poble d'Anglès i a la gent que ha fet possible que la nostra fira de Sant Antoni sigui un referent a les comarques gironines.

Club de lectura del Museu d'Art

Maria Àngels Pagès Calvet. Ventalló.

És ben encoratjador saber que cada cop hi ha més possibilitats de participar en un club de lectura. La seva eficàcia és evident: fomentar el plaer lector, poder expressar la teva opinió, escoltar el que diu la resta del grup, dialogar en comú... és molt enriquidor. Llegir és una manera d'ocupar el temps lliure de forma ben agradable i, al mateix temps, d'adquirir cultura. És cert que qualsevol lloc és vàlid per portar-ho a terme i que les biblioteques han estat un focus fonamental per a la difusió dels llibres. Sempre hi pots trobar una bona oferta del tipus d'obra que més t'agrada.

Trobo interessant, però, que surtin noves iniciatives. Compartir una experiència lectora en un lloc tan enigmàtic com és el Museu d'Art de la nostra ciutat, antic palau episcopal amb més de mil anys d'història, té el seu encant particular. Realment una novetat que fins ara no s'havia fet mai. De moment es va fer la presentació del club de lectura, tot un èxit de participació, es preveu que serà molt interessant. El proper dissabte, 7 de març hi haurà el comentari del primer llibre. Tal com se'ns va anunciar, anirà acompanyat d'una visita al Museu per aprofundir en el context de l'obra literària. Per això les novel·les que s'han escollit tenen l'art o la vida d'un artista com a fil argumental.Una nova estratègia d'acostar el Museu a les persones i contribuir perquè sigui un equipament viu i dinàmic per a la vida cultural de la ciutat.

El Carnaval previ a la Quaresma

Pedro J. Piqueras Ibáñez. Girona.

Fa uns dies que, als mitjans, sembla que l'únic important són les rues de disfresses i, certament, dimecres va ser l'últim dia de carnestoltes, la festa paganitzada que, molt possiblement, sigui la que més persones celebren i gaudeixen a tot el planeta. Per què?

Alguns la consideren d'origen pagà, el carnaval seria una continuïtat de les antigues saturnals, les festivitats romanes que se celebraven en honor al déu Saturn. Però és arran de l'expansió del cristianisme que més auge va prendre i la festa va adquirir el nom de carnaval, tenint com a motiu principal el fet d'acomiadar de menjar carn i de portar una vida llicenciosa durant el temps de quaresma. Tal com el coneixem ara, té un origen cristià.

El carnaval pròpiament dit són tres dies -diumenge, dilluns i dimarts- de celebració en gran, en els quals gairebé tot estava permès; d'aquí un dels motius d'anar disfressat, tapar-se la cara i salvaguardar l'anonimat. Per motius comercials, aquesta celebració s'ha allargat una setmana o més, començant en la majoria de llocs el Dijous Gras i acabant el Primer Diumenge de Quaresma.

Aquest comiat de la carn es realitza els dies previs al Dimecres de Cendra, data en la qual comença la quaresma; un període de quaranta dies (fins al Diumenge de Rams, dia en què comença la Setmana Santa) que es destina a l'abstinència, recolliment i dejuni, acompanyat d'oracions, penitència i espiritualitat religiosa.

L'etimologia i l'origen de la paraula carnaval ens indica que prové del terme italià "carnevale" i aquest al seu torn del llatí "carnem levare" que significa "carnem" (carn) i "levare" (treure): treure la carn. Com sembla clar, ni l'origen ni el terme amb què anomenem el carnaval són d'origen pagà sinó cristià.

Esvorancs a l'AP-7

Mateu Frigoler Teixidor. Canet d'Adri.

Em refereixo a uns esvorancs que s'han produït a l'asfaltat de l'AP-7 al seu pas pel pont de l'autopista sobre el riu Ter, ocasionats per les juntes de dilatació, alguns d'ells un autèntic perill per als motoristes. Tanta campanya a tots els mitjans per protegir la gent de la moto i resulta que és l'Administració qui no preveu el ensurts que pugin tenir; no parlem de les tanques metàl·liques encara per condicionar en milers de revolts, que són una autèntica guillotina. D'aquests esvorancs a l'AP-7 n'he parlat amb Mossos de Trànsit i amb els empleats a les àrees de peatge, ningú m'ha fet cas. Esperem que no hàgim d'esperar un accident greu per donar-hi solució.