La premsa i els periodistes que desconeixen el territori, i sobretot la història, presenten la inauguració d'avui de la MAT com un triomf de les elèctriques i del poder polític sobre els veïns d'un territori que se l'ha hagut d'empassar. Una afirmació que és qüestionable, o com a mínim s'hauria de matisar. 30 anys per fer una línia elèctrica no sé si es pot considerar cap victòria. Tampoc crec que sigui cap triomf haver multiplicat el cost previst a causa del fet que han hagut de soterrar la línia i fer un túnel (amb tuneladora) per creuar els Pirineus.

No és cap triomf entre d'altres coses perquè el soterrament ha costat 10 vegades més del que hauria costat si hagués estat aèria. I això va ser una victòria del territori. La part soterrada per creuar la frontera ha costat 700 milions pels 150 que ha desemborsat REE per construir la resta del llarg traçat.

No és cap victòria perquè hi ha dos factors transcendentals a tenir en compte i un d'especialment important: la MAT va ser un cavall de Troia de CiU per desgastar el Tripartit de la Generalitat. Aquest partit va usar la legió d'ajuntaments i alcaldes que controlava per bombardejar durant anys el govern d'esquerres al qual presentaven com a col·laborador de les multinacionals elèctriques i dels oligopolis. Quan Artur Mas va arribar al Palau de la Generalitat, es va acabar la gran oposició a la MAT. En segon lloc perquè tots plegats, o com a mínim la majoria, es va rendir quan els van convèncer que potser sí que era necessària la MAT per les comarques de Girona i l'alta velocitat.

Per cert, no acabo d'entendre què inauguren avui el francocatalà Manel Valls i el gallec Mariano Rajoy, amb la presència també del president català, Artur Mas. Sens dubte, una trobada d'alt voltatge. Dic que no acabo d'entendre què fan perquè falten quatre mesos perquè aquesta infraestructura, que ara un grup de tècnics ha desmentit que sigui necessària davant del Tribunal Suprem, entri en servei.