Acabo de llegir El impostor, de Javier Cercas, me'l va regalar la Mar per Reis. El llibre és una exploració dels procediments i els motius que van portar Enric Marco a convertir-se en emblema de la lluita antifranquista i de les víctimes dels camps nazis a força de mentides i martingales que, tanmateix, els fets van acabar per avalar, d'alguna manera: és cert que va ser secretari general de la CNT a la transició i que va ser detingut i colpejat per la policia. Sembla que la necessitat de ser estimat i admirat -especialment per les senyores- el va portar a perpetrar la cadena de mentides i exageracions. Bé, jo també tremolo amb una paraula amable i no diguem amb duess i recordo que Manu Leguineche té un llibre titulat El club de los faltos de cariño.

Com dimonis un periodista famós, culte, valent i estimat podia invocar la manca d'afecte? Molt senzill: perquè en volia més. Qui el va provar, ho sap. El llibre de Cercas, una mica excessiu i a estones obsessiu (però honest), va caure a les meves mans gairebé al mateix temps que llegia que el periodista Peter Day ha demostrat que l'espionatge anglès va ajudar al famós Alzamiento Nacional i que Franco tenia més amics que Hitler i Mussolini (els americans li van donar combustible barat). Bé, no és estrany: no tots els anglesos van ser George Orwell o el poeta cristià i homosexual Auden, que van lluitar per la II República: els herois són pocs, per això són herois. Que no necessitem herois? Més que mai, el que no ens fa cap falta són els xoriços fiscals, estimada Tina (Turner). No t'ho ha dit el pare Buda?

En fi, que una de les tesis (les tesis es carreguen les novel·les) de Cercas és que la impostura d'Enric Marco no hauria estat possible sense el furor de la moda de la memòria històrica que Zapatero va encarar alhora amb malaptesa i oportunisme. No va ser l'únic. El que no vol dir que no sigui necessari donar sepultura digna a la gent de les cunetes: l'Estat democràtic està obligat a fer-ho i cal dinamitar el Valle de los Caídos (després de treure els monjos) o convertir-lo en un Memorial del Feixisme o alguna cosa així.