Potser resulta impopular afirmar-ho de forma crua, però la idea és fàcil d'entendre: per dur a terme una revolució, cadascú no pot fer el que li surti dels nassos. Per consumar una revolució, tothom ha de fer el mateix. Pablo Iglesias coneix aquest mecanisme i l'aplica sense complexos. En canvi, per als defensors del procés independentista a casa nostra, el camí no és tan fàcil. De manera que centenars de milers de persones creuen avui que es pot acabar a l'Estat espanyol amb la denominada "casta" amb una certa facilitat. Aquesta innocència alegre, si traslladem al present el que fa quaranta anys apuntava l'antropòleg Marvin Harris al seu llibre Cows, pigs, wars and witches, descansa sobre un concepte clau: el "messianisme". Per a les masses insegures i necessitades, qui dicta les solucions és el líder. Així, "el líder", en singular, no a través de complicades fórmules plurals que, com passa en el cas català, combinen interessos políticament convergents però socialment i econòmicament divergents. El principal teòric de la "contracultura", Theodore Roszak, explicava que aquest mot equivalia a la promesa d'"un nou cel i una nova terra". Doncs bé, aquí ho tenen.
