Albert Rivera és un dels homes de moda a Madrid. Les darreres enquestes li donen més de vint diputats a la Comunitat i més d'un 10% de sufragis en unes eleccions generals. I els aconsegueix sense candidat i sense estructura de partit. Només com una plataforma política a l'entorn de la seva figura.

La seva formació, Ciutadans, pot convertir-se en una mena de xarnera en moltes institucions. Està aconseguint ocupar un lloc al centre polític, molt descuidat aquesta legislatura per part del PP i del PSOE. Si la queixalada de Podem als socialistes serà de campionat, Ciutadans pot esgarrapar milers de vots a les files populars, que ja han començat a posar-se nerviosos, sobretot el seus agressius portaveus que cada vegada espanten més els seus propis electors.

Rivera és el líder més ben valorat pels espanyols en aquests moments i ha assolit endinsar-se en plataformes televisives i mitjans de comunicació escrits que fins ara eren d'exclusiva obediència popu?lar. Li surten padrins per tots costats. Alguns molt mediàtics, a l'estil Pedro J. Ramírez Manolo Conthe, que eren antics incondicionals de l'expresident José María Aznar, i que ja estan fent campanya en favor d'un Rivera que es menja tot l'espai polític de l'UPyD de Rosa Díez, que ja ha encetat una lenta agonia. L'exsocialista no va voler pactar amb Ciutadans i avui veu com el seu partit perd afiliats a totes les províncies i el seu màxim líder europeu, Sosa Wagner, que fins i tot li ha tornat l'escó.

El líder català representa en el panorama estatal una alenada d'aire fresc. És un noi jove, ben prepa?rat, amb una bona dialèctica i que critica contínuament els casos de corrupció que afecten els partits majoritaris. I si a més hi afegim que a les televisions es dedica a flagel·lar primer el nacionalisme i ara a l'independentisme català, la quadratura del cercle és perfecta, almenys per als seus interessos. Malgrat tot, també té cigrons a les sabates. Sense anar més lluny ha nomenat Jordi Cañas assessor al Parlament Europeu, malgrat que problemes judicials provocaren la seva dimis?sió a Catalunya. I d'altra banda, l'esperpèntic Javier Nart ha reconegut gaudir de comptes corrents a Suïssa a l'estil Jordi Pujol, però en ambdós casos Rivera no s'ha autoexigit allò que demana als seus oponents, per la qual cosa les lliçons de moralitat no són gaire creïbles.

Però Ciutadans recull vots del PP i del PSOE. Fins i tot la vicepre?si?denta del govern va aprofitar la tribuna de La Moncloa per desacre?ditar les teories econòmiques de Luis Garicano, un dels darrers fitxatges de Rivera i que fa pocs dies a Madrid va aplegar en un míting més d'un miler de persones al Círculo de Bellas Artes.

Alguns analistes afirmen que Ciutadans en unes eleccions legisla?tives podria assolir entre tres i quatre milions de vots, la qual cosa el converteix al costat de Podem de Pablo Iglesias en la gran revelació. És per això que Rivera dubta entre presentar-se a les catalanes al setem?bre o llançar-se de ple a la carrera espanyola. Tot fa pensar que escollirà la segona opció. A Catalunya seria intranscendent i en canvi a les Corts espanyoles pot completar majories. I això és massa llami?ner per a un ambiciós líder que s'ha convertit en un parell d'anys en el nen mimat de personatges rancis i casposos de la vida política i social madrilenya.