Fa una setmana, a Nova York, durant una intervenció al Cercle Espanyol de Queens, Pablo Iglesias va dir que els polítics que privatitzen serveis públics són traïdors a la pàtria. Traïdors a la pàtria? Aquesta idea és molt rara, entre altres coses perquè els conceptes de traïció i de pàtria gairebé han desaparegut del tot del nostre imaginari col·lectiu, i fins i tot m'atreviria a dir que de les nostres lleis i del nostre codi penal. La paraula "pàtria" ja no l'usa ningú, amb l'excepció potser del Gran Wyoming quan imita un vell xaruc franquista quan s'ha passat amb el conyac Soberano. I en tot cas, l'únic que evoca en nosaltres aquesta paraula és el vell lema de "Todo por la patria" que presidia les casernes de la Guàrdia Civil.

Però la idea mateixa de pàtria, aquesta idea que Gabriel Ferrater feia servir per definir la poesia de Josep Carner-"Com una pàtria"-, s'ha extingit gairebé sense deixar rastre. I si la fa servir algú, sol ser algun nostàlgic de l'extrema dreta, o en tot cas els seus hereus naturals al territori sentimental de l'exaltació patriòtica, és a dir, els partidaris de la independència catalana o basca. Si algú tingués un aparell que registrés la freqüència d'ús de les paraules que se senten a l'autobús, estic segur que la paraula "pàtria" seria una de les menys usades, igual que ornitorinc o pusil·lanimitat, per exemple.

I pel que fa a la idea de traïció, ja només se sent en les velles pel·lícules d'espadatxins, amb totes les antigues variants de "traïdor" (traïdor, Judes, pèrfid, vilà), o bé tan sols s'usa en els programes de xafarderies , on s'aplica als amants infidels o als amants despitats que van dient coses lletges de les seves antigues parelles pels platós. I si es tracta de política, la idea de traïció només s'usa en el sentit de "giracamises" o "aprofitat", tot i que la diferència entre un giracamises i un traïdor sigui la mateixa que hi ha entre un boxejador amateur i un campió mundial dels pesos pesants.

Perquè un traïdor no és un simple avantatgista amb ganes de créixer, sinó algú que es passa a l'enemic i que lluita contra la seva pròpia pàtria amb totes les conseqüències. I com que ja no tenim gaire clars els conceptes de pàtria ni d'enemic (almenys fins que comencem a prendre'ns seriosament els gihadistes), ni tampoc som capaços de fer alguna cosa assumint fins al final totes les seves conseqüències, la idea mateixa de traïció s'ha eclipsat completament de les nostres ments, així que ja no forma part del precari sistema moral amb què jutgem les coses. I seria interessant, per exemple, que algú els demanés als alumnes de Selectivitat que definissin la idea de "traïció" en un text de quinze línies (i brindo la idea).

Per això em resulta tan estrany que Pablo Iglesias hagi ressuscitat aquesta idea del "traïdor a la pàtria". Una idea, per cert, que sempre ha agradat molt als règims totalitaris. El franquisme, per cert, la va usar amb freqüència per condemnar a mort milers i milers de ciutadans innocents que no havien comès cap altre delicte que oposar-se a un salvatge cop militar. I per descomptat que a l'Alemanya de Hitler i a la Rússia de Stalin aquest concepte va servir per despatxar milions de ciutadans incòmodes.

Ara bé, en els règims democràtics la idea d'alta traïció ha desaparegut des de fa almenys cinquanta anys. Als Estats Units no hi ha hagut ni un sol condemnat per traïció en tota la seva història, i a Anglaterra l'últim condemnat a mort per traïció va ser "Lord Haw Haw", el 1946. I que jo sàpiga, aquesta idea només s'usa ara a Cuba i a Veneçuela, on la retòrica dels germans Castro i d'Hugo Chávez li ha tret un bon partit.

Suposo que Pablo Iglesias parla de traïdors perquè aquesta idea, en aquests temps d'alarmant manca de lideratge, serveixi per atraure molts electors desesperats que busquen com bojos la figura d'un líder (i de passada la d'un pare substitutori), a més d'un culpable al qual responsabilitzar de tot allò que ens va malament. Però no sé si aquesta classe de retòrica, amb ressons evidents de la pitjor dreta i de la pitjor esquerra, tindrà l'èxit que pretén. Des que formem part de la Unió Europea el concepte de pàtria s'ha engrandit molt, per sort per a tothom. I molts de nosaltres no tenim cap desig de ressuscitar unes idees que ens fan pensar en els lemes descolorits que es veien -i encara es veuen- a les casernes de la Guàrdia Civil.