Aquest va ser el hashtag que es va utilitzar dissabte passat a la imponent sala Prat de la Riba de l'Institut d'Estudis Catalans en la jornada El futur de la recerca a Catalunya, organitzada per l'ANC. Gairebé 30 ponents, amb presentacions de 5 minuts (7 o 10 les més llargues) i, per tant, es va allargar tot el dia. I tot i així la sala va estar plena com un ou (més de 150 persones), sobretot al matí. Això fa pensar que la recerca està present a l'agenda política i social. I és que com es va repetir en més d'una ocasió dissabte, els països no fan recerca perquè són rics, sinó que són rics perquè fan recerca.

El debat va ser molt abundant en matisos. Les taules rodones van anar des del finançament i la gestió, passant per les estructures de recerca i la carrera investigadora, fins a la innovació i la transferència social. El hashtag no va bullir, però els tuits anaven carregats de coneixement. Per això en vull compartir una petita mostra (editada per no escriure símbols i mots tallats) i espero que us serveixi de tastet per entrar-hi.

Jordi Camí: A la revista Nature s'acaba de publicar un article on es demostra una relació inversa entre la corrupció d'un país i la seva capacitat de recerca i innovació. I també Jordi Camí: Per arribar al 2% del PIB en recerca cal implicar el sector privat, no es pot fer només amb fons públics. Joan Comella: els instruments (governament, lleis) són tan importants com els diners per a un bon sistema de recerca. Elisenda Paluzié: les universitats tenen més retorn social que els centres de recerca perquè és més eficient fer recerca i docència que no pas recerca i prou. I ella també: una bona recerca repercuteix en una bona docència.