Primer es van expandir entre Síria i l'Iraq, on es calcula que compten amb més de 30.000 combatents; després, van establir "bases" a l'Afganistan o Egipte; més endavant, han comptat amb suport a Jordània, Líban, Iemen o, fins i tot, les paradisíaques illes Maldives, amb joves disposats a desplaçar-se per fer la gihad en territori sirià. Però l'Estat Islàmic, el "califat" que va ser instaurat al juny per Abu Bakr al-Bagdadi, està cada vegada més a prop de convertir-se en un seriós problema per a Europa.
I no només per la participació d'un dels seus militants en els atemptats de París, al gener. L'alarma s'ha disparat després del degollament d'una vintena de cristians coptes egipcis a Líbia, país en què milícies sorgides després de la caiguda de Gaddafi s'han declarat "vassalles" d'Estat Islàmic. El que els situa a poc més de 300 quilòmetres de les costes italianes. Unes costes que ja han amenaçat, per la via d'enviar terroristes camuflats entre els milers de refugiats sirians que desembarquen allà contínuament.
Tot això, mentre consoliden una organització molt eficaç, tant en les seves tasques de propaganda (penjant vídeos d'execucions a YouTube o destruint estàtues de gran valor; cas de Mossul, recentment) com en les de reclutament (ja que el seu sistema de recaptació, basat en l'extorsió, els impostos o la venda de petroli al mercat negre els permet pagar salaris relativament elevats per als joves que van a parar a les seves files).
Mentre això succeeix, Occident segueix sense donar una resposta clara (més enllà de les operacions policials antiterroristes), enmig del creixent desinterès de la gran potència (EUA) a l'hora d'exercir com a policia davant les amenaces globals. Una cosa que saben bé les hosts d'El Baghdadi, mentre expandeixen la seva taca d'oli de la Mediterrània cap al nord. Fins quan?
