Fa uns dies el Parlament va donar llum verd a la tramitació de la Iniciativa Legislativa Popular per elaborar una llei electoral catalana, que no s'ha aconseguit en 35 anys d'autogovern. Segons la proposta d'aquesta ILP, Barcelona augmentaria la representació i les comarques gironines perdrien quatre diputats, passant de 17 a 13. D'entrada pot semblar que és un un greuge per als gironins en benefici del centralisme barceloní. La realitat, el dia a dia de l'acció política, ens demostra que tant és tenir 17 diputats, que 25 o cap. Les decisions no es prenen al territori, sinó a les seus centrals dels partits polítics, que són a Barcelona. Els diputats, tant al Parlament català com a l'espanyol, són submisos. Tenim, per exemple, els pressupostos d'aquest any. Girona és la província catalana amb menys inversió per habitant. Ja ho va ser l'any passat. La inversió del Govern català a Girona ha caigut un 72% en dos anys. De fet, fa quatre anys que la Generalitat no fa res destacat a les comarques gironines. ¿Algun diputat gironí de la majoria governant (9 de CiU i 3 d'ERC) ha alçat la veu per queixar-se o ha fet acció de votar en contra dels Pressupostos? Cap, ni un. El territori els és igual. La seva feina és prémer el botó.
