Es comença a percebre que la solució als problemes de Grècia serà la seva sortida de l'euro. No és cap problema econòmic, és més aviat un problema de model de vida, cultural.

El programa Salvados de Jordi Évole de diumenge passat sobre Grècia va mostrar la part més punyent de la situació. Estava en un bar gravant una tertúlia entre grecs, tots ells fumant, fins que l'Évole els va dir: "no està prohibit fumar en els locals públics?" Sí, va respondre un d'ells, però no passa res, no cal fer cas a les prohibicions. La mateixa reacció es va veure més tard quan va entrevistar un psicòleg que va arribar en moto amb el casc a la mà. "Que no és obligatori portar el casc?", li va preguntar. Aquí vivim més relaxats, li va respondre el psicòleg. Heus aquí l'arrel del problema, vaig pensar, una societat que no vol admetre certa disciplina ni en els més mínims conceptes, què hi fa dintre la Unió Europea?

Grècia és responsable del seu destí, no s'hi val culpar la UE, ni a la Merkel dels seus problemes. Grècia ha votat equivocadament els seus dirigents. Però potser no és cap error, és el que ells tenen ganes de ser, una societat desordenada, relaxada, sense estrès, sense la disciplina dels horaris, sense les cotilles obligatòries, de tertúlia fàcil, de treball sense gaire esforç... Tenen dret a ser així i potser tenen raó de voler ser-ho i nosaltres estem equivocats, però el que no quadra és que vulguin continuar essent així i alhora tenir els avantatges que comporta la disciplina d'estar en una societat moderna que genera benestar amb l'augment de productivitat com la de l'euro. O s'està en un lloc o en un altre.

El nou govern grec ja ha incomplert el seu programa electoral només de començar al primer mes. Ara té 4 mesos de pròrroga per presentar un model que funcioni, però començo a tenir clar que la millor solució per a ells serà la sortida de l'euro, una sortida que pot ser controlada, amb el suport del BCE que eviti la sortida total de diner del país. De fet, podria ser que la pròrroga actual sigui la preparació de l'entrada en vigor del dracma, la nova moneda grega. Estar fora de l'euro permet a un país continuar amb la seva idiosincràsia, viure com vulgui, al ritme desitjat i, si s'ha de devaluar la moneda cada any, es fa i no passa res. Bé, alguna cosa passa: que no arriba finançament en la mateixa quantitat ni preu, ni inversions estrangeres que no siguin altament especulatives.

Alexis Tsipras presentarà demà un pla per donar habitatge a 30.000 persones a les quals també donarà electricitat gratuïta. És una acció lloable, però haurà de fer alguna cosa més per tirar el país endavant i inculcar que això es fa amb voluntat de treball, no només de lamentació. Aquesta setmana he llegit que Grècia viu sotmesa a una vaga blanca perquè tothom està desmoralitzat i ningú té ganes de treballar. Així aixecarem el país! És just el contrari del que s'ha de fer. Quan Grècia va entrar a l'euro era en el lloc erroni, i en el moment ino?portú. No convenia a Grècia ni a Europa, per això seria bo desfer l'error i deixar al país que trobi el seu camí sense fòrceps, al seu ritme.

Mentre aquesta setmana feia aquestes reflexions em venia al cap el sud d'Itàlia i el sud d'Espanya. Què són aquestes àrees sinó una altra Grècia? Itàlia per sota la Toscana és tot trampa i escaqueig, Espanya sota el paral·lel de Madrid és Grècia. Hem invertit centenars de milers de milions a Andalusia i a Extremadura amb la pretensió que les millors infraestructures modernitzarien la seva economia i generarien teixit empresarial suficient per crear treball. Any rere any constatem que això no és així, que la premissa que les inversions creen teixit empresarial no és certa, que és un pou sense fons i que l'únic treball que crea és el que genera la construcció de les ?obres.

El conflicte de Grècia és el conflicte del sud d'Europa, França inclosa, i caldrà buscar la solució, no pot continuar així. Si Catalunya surt d'Espanya, també ho farà el País Basc (de fet, ja és fora des del punt de vista fiscal). Llavors Espanya estarà en la situació de Grècia, amb insuficients mecanismes exportadors i amb insuficient disciplina per romandre dintre l'euro. Us he de recordar la resistència de la comunitat de Madrid a fer complir la llei del tabac, o la resistència i mofa de l'expresident José M.ª Aznar sobre els nivells d'alcoholèmia a la carretera, o l'enorme bossa de diner negre d'aquesta àrea?

Catalunya i el nord d'Itàlia hem d'arrossegar les respectives Grècies amb la nostra fiscalitat. O bé ens separem i deixem que aquestes àrees acampin soles, o potser sí que ens caldrà sortir de l'euro a tots plegats. Catalunya dintre d'Espanya té futur només si està fora de l'euro pel fet que la pesseta estarà devaluant sempre pel mal cap del sud d'Espanya. Tot i que hi hagi transferències fiscals com ara, almenys la devaluació continuada de la pesseta farà que les nostres empreses vagin com una moto en el mercat internacional i brollin com l'escuma, possibilitant a l'economia privada créixer fortament i crear treball. És el contrapès que ara no tenim.

Per tant el debat de Grècia va molt més enllà del territori estricte i afecta totes les àrees de la zona euro que no admeten certa disciplina i esforç perquè el seu tarannà és més relaxat i la seva manera de viure més distesa, amb objectius menys ambiciosos que no sigui l'anar fent.

O sortim d'Espanya o de l'euro, aquest seria el resum d'avui. Grècia obrirà el camí.