La literatura amb tots els seus gèneres és sempre una exploració dels sentiments, les situacions i el marc col·lectiu en què viuen els homes i dones que s'hi mouen. Entre aquests hi ha les memòries, que descriuen l'aventura humana d'algú en el context en què viu i hi ha, naturalment, la novel·la, el relat, que és la gran crònica i la més freqüent, que tot aparentant una visió imaginada, resulta sovint una descripció que s'acosta a la història.
Però, què es produeix quan la memòria d'algú es combina o es completa amb el relat? Aquest és el cas d'un llibre que Joan Soler i Amigó, pedagog i escriptor, amb un extens camí recorregut en l'ampli camp de la cultura popular, amb obres de referència com el Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya en 10 volums, experimentà amb l'obra El quadern de tardor de Joan Vidal (Pagès editors, 2012). Soler i Amigó comptà per a aquest experiment amb dos elements importants. Primer, la memòria que redactà el seu besavi, Joan Vidal i Valls, centrada en l'etapa de joventut, i en segon lloc, el seu coneixement a fons de la nostra vida quotidiana del segle XIX i XX. Amb aquests dos elements Soler i Amigó confegí un llibre que dóna prioritat a la memòria del besavi que explica la seva vida d'estudiant de dret a Barcelona en la dècada de 1870, el tràfec quotidià, els catedràtics que hi trobà, coneixem grans protagonistes com Milà i Fontanals, "gros, de caminar pesat, embolcallat quasi sempre amb una gran capa" i de qui acabà admirant els versos o Bergnes de les Casas "obert, enciclopèdic i cosmopolita", i coneixem també la naixença d'un amor que les circumstàncies allunyaren i que més tard retornà però que es manifestà impossible. Al costat i barrejant-se amb la memòria d'aquell Joan Vidal hi ha la descripció que Soler i Vidal fa de les formes de vida de l'època. Hi ha un viatge, naturalment amb diligència!, de Barcelona a Igualada que mostra el paisatge i la gent amb una naturalitat que el lector agrairà, així com el paisatge de la Bonanova o els Jardins del Tivoli.
Joan Vidal, l'autor de la memòria que ha trobat Soler i Vidal, fou advocat, redactor al diari La Publicidad i polític elegit diputat en diverses ocasions que milità a la Unió Republicana i més tard fou un dels promotors de la Unió Federal Nacionalista Republicana, que fou també regidor de l'Ajuntament barceloní. En les Memòries que deixà escrites el veiem com un jove amb il·lusions, un professional reconegut del dret, amb una ferida ocasionada per un amor que no sabem si curà mai del tot i que segurament més enllà dels seus èxits no oblidà mai.
