Diuen els especialistes optimistes que la borsa espanyola pot superar els 12.000 punts, més d'un 9% sobre els números actuals, de l'índex Ibex. La borsa ens acompanya des del Renaixement, va promoure les riques ciutats de Flandes, ajuda i segueix l'evolució econòmica de les empreses. Dels orígens, tenim la paraula bancarrota, que s'aplicava al prestamista que feia suspensió de pagaments.

La renda variable està de moda, entre d'altres raons perquè els interessos que donen els bancs són migrats, i el diner cerca rendibilitat. L'objectiu dels senyors de Brussel·les és fer rutllar l'economia. La borsa equival al batec del cor econòmic. Estem d'acord que és el niu de grans especuladors, però com defensava Keynes, un gran especialista en el parquet, pot ser una font de riquesa per a les famílies. Amb molta precaució, perquè la borsa, com les pitjors guerres, no fa presoners i s'ha d'estar molt segur del moviment. Que la borsa doni beneficis és positiu, però també ho és que des del Govern central es faci una bona llei de Segona Oportunitat que ajudi l'autònom i el propietari de vivenda a recomençar; que tinguin una nova oportunitat a la vida: que s'atengui l'economia real. Que un petit o mitjà empresari gironí pugui fallar en un negoci, i eixugui responsabilitats per tornar-ho a intentar. No valen mitges tintes, perquè tenim països europeus o els Estats Units, que apliquen lleis més justes, que caldria incorporar per no penalitzar l'inversor, a qui arrisca el capital i ajuda l'economia. És bàsic per a una societat que vol superar una crisi, sense deixar indefensos els ciutadans.