Que l'home és incapaç d'assolir la felicitat per si mateix és cosa sabuda, no en va els clubs de carretera gaudeixen d'una salut a prova de crisi i la prostitució està considerat l'ofici més antic del món. El que no entenc és que d'aquí endavant això se'ls ensenyi als nens a classe de religió. Potser l'objectiu és que en un futur els centres de lenocini disposin de crucifixos a les cambres i les senyoretes donin gràcies a Déu per allò que estan a punt de menjar-se.

A més de recordar-nos que la felicitat no és només cosa nostra -però obviar-ne els preus-, el nou currículum de religió destaca que el meu fill petit el curs vinent haurà "d'expressar amb paraules pròpies la sorpresa pel que fa a Déu". Això significa que quan li expliquin -per triar un exemple simpàtic entre molts altres- que per una juguesca amb el dimoni, Déu va arruïnar Job, el va tornar un leprós i li va matar els vuit fills un darrere l'altre, en lloc d'horroritzar-se ha d'expressar sorpresa, i no amb un "i no podien jugar als xinos com la gent normal?" sinó amb un joiós "quina meravella!".

Entre oració i oració -amb el decret tornen als col·legis els parenostres i les avemaries- els nens aprendran també que Darwin era un farsant i que l'univers el va crear tal com avui el coneixem un senyor de barba blanca.

- Vols dir l'avi Barça, papa?

- No, un altre -quina feinada tindré amb aquest nen si vull que aprovi.

Almenys una cosa hem avançat. Amb la seva aparició al BOE s'han acabat per sempre els dubtes sobre l'existència de Déu. Si surt al BOE, existeix. Tants anys de discussions metafísiques que no duien enlloc, quan allò fàcil era certificar la seva existència oficialment. El proper pas és atorgar-li rang de funcionari, subgrup A1, nivell 30, en l'esperança que no demani millores salarials per triennins acumulats.

Reclamaven les feministes a l'Església que tragués els rosaris dels seus ovaris i finalment els ha fet cas: ha decidit posar-los als cervells dels pobres nens.