Divendres va fer dos anys que el conclave reunit a Roma elegia, com a successor del papa Benet XVI, el cardenal Jorge Mario Bergoglio, arquebisbe de Buenos Aires. La seva primera imatge ja va captivar la multitud reunida a la plaça de Sant Pere, i també els qui estàvem veient-ho per mitjà de la televisió. Un bisbe només vestit de blanc, amb la seva creu pectoral de sempre i que demanava la pregària del poble fidel en començar el seu ministeri episcopal com a bisbe de Roma.

A mesura que ha passat el temps, un dels millors elogis que ha rebut el papa Francesc, tant per part de cristians com de no cristians, és que se l'entén. Que s'entén allò que diu. Tant si parla dels mercats i de les desigualtats socials, com quan ens exhorta al paper que ha de tenir la dona en l'Església, per tal que sigui protagonista i no només convida?da.

En aquests dos anys com a bisbe de Ro?ma, el Papa, amb un llenguatge clar i directe, ha denunciat les despeses frívoles i els diners gastats pel bisbe alemany Terbartz al palau episcopal, així com els casos de pederàstia, fins al punt de dir que els qui abusen dels menors no tenen cap lloc a l'Església.

El papa Francesc ha sortit en defensa de la natura, ha condemnat el sistema financer mundial a causa que aquesta economia ma?ta i tiranitza els pobres i converteix les perso?nes en béns de consum. Per això el carde?nal Ezzati ha qualificat el papa Bergoglio com "un gran profeta que va indicant temps nous". I és que Francesc està treballant per una Església més descentralitzada, amb una Cúria més senzilla, més transparent i funcional i no com un contrapoder.

Francesc parla més amb els gestos que amb les paraules, com quan acull els nois, abraça els malalts i convida a dinar a Santa Marta pobres i marginats. O quan va anar a Lampedusa per denunciar, davant el món Occidental, el drama dels immigrants. El pa?pa Francesc, que cada Dijous Sant ha rentat els peus a joves reclusos o malalts, ens ha exhortat a no jutjar els homosexuals i fins i tot ha rebut una persona transsexual espanyo?la. A més, el Papa ha condemnat la ?guer?ra i la persecució dels cristians, i ha fet una crida al diàleg entre cristians i musulmans.

La seva sensibilitat pels pobres neix de les Assemblees de Medellín i d'Aparecida, Esglésies de les perifèries. Per això el papa Francesc vol passar d'una Església poderosa i triomfal a una Església senzilla i acollidora, d'una Església moralitzant, a una Església misericordiosa, que sigui hospital de campa?nya per curar les ferides, per encoratjar i infondre esperança als més desvalguts. I és que ja com a arquebisbe de Buenos Aires, el cardenal Bergoglio s'escandalitzava dels ca?pellans que no volien batejar els fills de les mares solteres, i els qualificava d'hipòcrites. I deia: "Hi ha preveres que no bategen els fills de les mares solteres perquè no van ser concebuts en la santedat del matrimoni". I afegia: "No a la hipocresia, no al clericalisme hipòcrita".

El Papa vol que passem d'una Església centrada en ella mateixa, a una Església que surt a les perifèries. Per això en el seu temps d'arquebisbe de Buenos Aires, Bergoglio demanava anar "allà on ens necessiten, on hi ha la gent, anar a aquells que no van a acostar-se a estructures i formes caduques". I ens convida a ser valents i a obrir, sense pors, nous camins d'Evangelització.

Als membres de la CLAR, el papa els deia: "Potser els arribarà una carta de la Congre?ga?ció per a la Doctrina de la Fe, dient que han dit això o allò. Però no es preocupen. Expliquen allò que hagin d'explicar, però continuen endavant".

El Papa, que també ha denunciat el clericalisme i el "carrerisme", el juny de 2013 exhortava els nuncis a ser pastors "pròxims a la gent, amables, pacients, misericordiosos", homes "que estimin la pobresa, que no tinguin una psicologia de prínceps, que no siguin envejosos, que no busquin l'episcopat". I és que com ha dit mossèn Joan Planelles, del bisbat de Girona, "Francesc vol tornar a l'Evangeli, a una opció teològica pels pobres".

És per tot això que fins i tot Leonardo Boff, sovint crític amb Roma, ha parlat del papa Francesc com un home "humil i proper", que porta una "nova primavera", feta "d'esperança i d'alegria". Boff veu que el Papa "no es presenta com un doctor sinó com un pastor, col·locant el món, els pobres, la protecció de la Terra com a qüestions essencials". Per tot això, Francesc ha esdevin?gut per a l'Església i per al món el papa d'una primavera que tants esperàvem.