L'escriptor il·lustrat José Cadalso (1741-1782) amb Los eruditos a la violeta (1772) va brodar una sàtira sobre la saviesa superficial. El títol del llibre al·ludeix al perfum de violetes que desprenia el típic intel·lectual mediocre: erudit barbamec, pentinat, empolsinat, adonitzat i ple d'aigües de colònies oloroses de lavanda, ambre, gessamí, bergamota i violeta.

El subtítol respon a una ironia subtil: "Curso completo de todas las ciencias, dividido en siete lecciones, para los siete días de la semana, publicado en obsequio de los que pretenden saber mucho estudiando poco". De fet, en el llibre es recullen recomanacions per als diletants del segle XVIII que es quedaven amb allò superficial, criticaven amb frases lapidàries tot el que desconeixien i utilitzaven paraules contundents en qualsevol ocasió, entenedores o no".

La lectura de les lliçons de Cadalso als seus coetanis sorprèn per les semblances entre aquells erudits d'antany i els tertulians d'enguany. Les noves tecnologies han convertit els mitjans de comunicació en la veu pensant. La televisió i la ràdio han entronitzat els nous oracles. En efecte, proliferen tertúlies i debats que es nodreixen d'una legió d'enciclopedistes formats amb Google. És a dir, són especialistes en les branques de les ciències que els passi per la barretina en la versió de Viquipèdia, una "enciclopèdia lliure" infestada d'errors i tergiversacions.

La seva ciència infusa, obtinguda sense estudis ni esforç, ni tan sols respon a la inspiració divina.

A la realitat, són uns ignorants que ho comenten tot sense encomanar-se ni a déu ni al dimoni. Reparteixen credencials de bona conducta. Jutgen i condemnen en funció de com bufa el vent. Són agosarats a donar assessorament. Si s'equivoquen, entonen disculpes en veu baixa i endavant que fa baixada. Fins a la pròxima ficada de peus a la galleda. Són erudits d'estar per casa.

Alguns tertulians, i fins i tot figures anònimes dels mitjans, es transformen en factòtums de l'opinió. Propaguen la fi de l'ambigüitat. Veritable o fals. Bo o dolent. Són lectors de contracoberta de llibres i assidus de les xarxes socials.

Cal desemmascarar aquests xerraires que aconsegueixen entabanar el públic. Cal que la gent escolti el pensament lliure i la independència de criteri, no subjectes a una veritat oficial, administrativa, acadèmica, política o religiosa. Cal que els intel·lectuals de veritat prenguin partit per contribuir al canvi del sistema. Són les veus d'aquells que van a contracorrent les que necessita el país. D'elles han de sorgir els arguments sòlids que serveixin per entendre les diferents visions del món i poder prendre decisions amb coneixement de causa.