La Comissió Pujol, encara que pugui semblar tot el contrari, té una utilitat. Podem veure i escoltar de la veu dels protagonistes el que ha passat a Catalunya les darreres tres dècades. Han comparegut al Parlament Jordi Pujol pare, Marta Ferrussola, els fills, els amics dels fills, els empresaris que s'han relacionat amb els fills, les dones, les exdones... I tots, amb més o menys mesura i amb més o menys gràcia, han acabat reconeixent que alguna cosa grinyolava en el triangle Presidència, família i empreses. Gustavo Buesa, un dels empresaris que controla bona part del negoci de les escombraries a Catalunya, en va ser un exemple dilluns. Buesa va reconèixer ser amic de Jordi Pujol Ferrussola, fins al punt de demanar-li favors dineraris que acabaven representant un sucós benefici per al fill de l'expresident; va deixar clar que les seves empreses depenen bàsicament de les adjudicacions/relacions de l'Administració i no es va oblidar d'un dels principis bàsics de tota aquesta història: quan el negoci va malament, cal denunciar la Generalitat i Vacamorta es converteix en un segon Castor.
