Cristóbal Montoro desbordava optimisme en presentar les xifres provisionals del dèficit de l'any 2014 del conjunt d'administracions públiques. El somriure del ministre, semblant al de Bugs Bunny o conill de la sort de la sèrie de dibuixos animats, es podria interpretar com una burla a la gent.

En efecte, durant tres anys de govern del PP (finals del 2011 a 2014), el sector estatal i la seguretat social ha passat d'un dèficit del 5,2% a un 4,6% en relació amb el producte interior brut (PIB). És una rebaixa minsa del 0,6% després de les pujades d'impostos, de la disminució de les prestacions d'atur, del descens dràstic de les inversions i de la baixada i posterior congelació dels salaris dels empleats públics.

És cert que el dèficit global ha passat d'un 8,94% el 2011 a un 5,72% el 2014, però la major part de la millora correspon a la reducció del dèficit de les comunitats autònomes (del 3,34% el 2011 al 1,66% el 2014), que han aplicat retallades brutals en sanitat, educació i serveis socials.

També és important la contribució de les entitats locals (ajuntaments i diputacions) al passar d'un dèficit del 0,40% el 2011 a un superàvit del 0,53% el 2014.

De fet, un dèficit global de 60.837MEUR no és per llançar les campanes al vol. Encara menys si en el càlcul del PIB s'ha inclòs uns 26.000 MEUR que generen les d'activitats il·legals (prostitució, tràfic de drogues i contraban de tabac). I si augmenta el PIB, disminueix el percentatge de dèficit.

Pel que fa a les autonomies, Múrcia i Catalunya, amb dèficits del 2,86% i del 2,58% respectivament, encapçalen el rànquing d'aquelles que han sobrepassat l'1% previst. El conseller Mas-Colell ha somicat, com acostuma, per assenyalar que el problema fiscal de Catalunya no és d'excés, o descontrol, de la despesa, sinó de manca d'ingressos per part de l'Estat. És la cançó de l'enfadós, repetida any rere any. Quina memòria més fràgil la d'aquest home que oblida la pujada de cànons i taxes en els pressupostos pel 2015, aprovats recentment pel Parlament.

Els ens locals als quals se'ls havia marcat l'objectiu del dèficit zero han aconseguit un superàvit de 5.662 MEUR, gairebé igual al dèficit de la Generalitat, que està entorn dels 5.152 MEUR. Així doncs, el superàvit local ha ajudat a rebaixar el 6,25% del dèficit estatal i autonòmic que incomplia el topall del 5,8% recomanat pel Consell d'Assumptes Econòmics i Financers (Ecofin).

Ara bé, el Govern central ordena que el superàvit dels ajuntaments i diputacions es dediqui primordialment a reduir el deute amb els bancs. És la mare del ous de la política d'austeritat. Tant els fa que els equipaments i les infraestructures dels municipis pateixin la manca d'inversions. Què hi farem!