Després de les eleccions andaluses, on es demostra que Espanya no vol canviar, obriran els ulls molts dels que aquí des de fa uns mesos tornaven a posar l'esperança que Espanya canviaria sense necessitat de marxar-ne. Així mateix, la realitat desmenteix els discursos catastrofistes sobre el procés de l'unionisme. L'economia catalana continua rellançant-se. Les previsions elaborades per l'Associació Multisectorial d'Empreses (AMEC) diuen que les exportacions creixeran més del 8% enguany. I el 70% de les empreses tenen previst augmentar les seves exportacions i la seva facturació en general. Malgrat l'aparició de les incerteses de Rússia i Veneçuela (això sí que genera inseguretat) es veuen capaços d'adaptar-se obrint noves perspectives tant a Amèrica com a Àsia i Àfrica. L'informe reconeix que cal fer un esforç suplementari als Estats Units i al Canadà, on s'està per sota de les possibilitats.

Com un exemple d'èxit en aquesta direcció també hi ha la notícia de la setmana que informa sobre l'obertura de la planta més gran d'elaborats carnis de la Xina per part de l'empresa Metalquímia. Josep Lagares, l'home de la creativació, la practica. Caldrà estar amatents també a l'impacte de la seva innovació disruptiva pel sistema QDS, per l'assecatge ràpid.

Pel que fa a la inversió, tres notícies de la setmana també: Nestlé/Nescafé obriran la planta més gran de producció de solubles del món a Girona, fet que crearà una bona pila de llocs de treball.

Nissan i Ficosa anuncien l'ampliació de la seva plantilla tecnològica amb la creació de centenars de places d'enginyers. Per tant, inversió en alt valor afegit. Qui diu que les multinacionals no confien en Catalunya?

I per completar aquesta nova renaixença tecnoindustrial assisteixin, si poden, a les noves jornades de la Fundació per la Indústria el 20 d'abril a Sabadell, on es parlarà del repte de la reindustrialització: un objectiu de la Unió Europea. Amb taules rodones sobre l'enquadrament del sistema productiu català; quines són les problemàtiques que afronta la indústria catalana per competir en els mercats globals. Sobre quins són els reptes a l'hora d'exportar i les problemàtiques per internacionalitzar-se. Sobre el rol dels centres tecnològics i si estan adequats al teixit productiu català i al territori. Sobre la formació i la participació de l'empresa en la mateixa i de com incrementar la dotació de capital humà a les indústries. I, finalment, del compromís dels municipis en la reindustrialització i creació de llocs de treball. Eppur si muove!