Els actuals manaies van desfilar a Girona per primer cop el 1940, com qui diu de la mà de les tropes nacionals. Aquells dies la ciutat devia ser un xou de desfilades i un maldecap per als gironins que volien prendre part en totes dues, que no devien ser pocs. Més d'un, entre la manca de costum i les presses en canviar d'indumentària devia sortir de processó de Setmana Santa amb camisa blava, error de conseqüències més lleus que els que es van presentar a cantar el Cara al Sol amb faldilleta. Es feia difícil distingir la desfilada feixista de la religiosa si no fos perquè els falangistes, més progressistes, sí que admetien dones a les seves files.
L'Ajuntament ha celebrat tan edificants efemèrides instal·lant un monòlit que acull un relleu amb un útil kit de tortura: corones d'espines, un fuet amb punxes metàl·liques, una calavera i un martell amb els corresponents claus. I un parell de daus per matar -també- el temps entre martiri i martiri. Magnífic espai on dur els nens un dissabte a la tarda. Tot molt ben pensat excepte el detall de l'excessiva lluminositat del lloc, tractant-se de reivindicar la Girona més fosca.
No sé si per commemorar el 75 aniversari de l'alliberament de Girona o el de la recuperació dels manaies, van venir a desfilar romans de tot Catalunya. I romanes, perquè en algunes legions desfilaven dones, sense que als representants gironins dels manaies i de l'Ajuntament els caigués la cara de vergonya per la discriminació que aquí es practica (el diputat socialista Àlex Sáez, legionari amb galons marcant el pas, podria explicar com combina el socialisme amb la pertinença a una entitat d'orígens tèrbols que, a més, discrimina les dones).
L'autèntic monument, si per tal hi entenem allò representatiu, apareixia darrere la desfilada: dues dones del servei de neteja recollint la porqueria que deixaven els cavalls. Ajuntament i manaies van voler mostrar-nos que les dones no serveixen per desfilar, però sí per recollir merda. Monument a la Girona de 1940.
