Totes les enquestes manifesten l'aparició de nous partits polítics a l'Estat espanyol. Per una banda, Podem de Pablo Iglesias i per l'altra, els Ciutadans d'Albert Rivera.

Ambdues formacions completaran majories en el nou escenari dels parlaments autonòmics, alguns ajuntaments i a les Corts. Hem de donar la benvinguda a noves opcions que beneficien el pluralisme i que poden portar molts abstencionistes a les urnes. Pel ca?mí, desapareix la formació de Ro?sa Díez, UPyD, que travessa per una crisi interna de la qual difícilment se'n sortirà.

L'arribada de Podem i Ciutadans hauria de servir per engegar profundes reformes i no només per a un canvi de maquillatge. Si de debò vo?len ofertar un vot útil és impres?cin?dible que la seva presència par?lamentària respongui a allò que des de fa molts anys demanen els electors i que no troben resposta en els partits tradicionals.

Ni PP, ni PSOE, ni CiU, ni PNB desapareixeran. Contràriament Esquerra Unida ho té malament. Tard o d'hora tots aquests hauran de moure fitxa. Si fins ara no han volgut fer una llei de partits polítics d'acord amb els anys que vivim, o polítiques clares de transparència en la gestió pública o contemplar legislativament la limitació de man?dats; ara la pressió de Podem i Ciutadans els hauria d'obligar a fer-ho.

De moment, molts veiem amb escepticisme l'estratègia del grup de Pablo Iglesias. Fins ara, són inca?paços d'oferir un programa electo?ral i en temes tan clau com l'eco?nomia -l'atur és una de les màxi?mes preocupacions de la gent- o el problema territorial no donen cap resposta. Només ens diuen que estan a favor del que digui el po?ble. Sembla que només són partidaris d'articular la crítica per sistema, sense oferir alternatives creïbles i viables. Podem és fruit del malestar expressat el 15-M. És veritat que ni PSOE ni PP els van fer el mínim cas i els van marginar. Estaven més ocupats a repartir-se les seves quotes de poder que no pas a analitzar per què sorgien veus arreu del país que demanaven canvis.

Però ara Podem pot ser una for?ça política amb molta responsa?bilitat institucional. I encara desconeixem si són un grup d'esquerres radical o si són socialdemò?crates. Els electors tenim dret a exigir que se'ns expliqui què voldrien fer si algun dia arribessin al poder. No n'hi ha prou de ser un bon tertulià o un bon professor universitari.

Per la seva banda, els Ciutadans de Rivera han estat capaços d'articular un espai polític de centre a tot el territori espanyol. I això té molt de mèrit. També és veritat que de moment totes li ponen, però ben aviat haurà de decantar-se cap al centre o cap a l'esquerra i aquí és on tindrà problemes. O si? no, recordem el CDS de Suárez que fou engolit per la dreta espanyola arran d'una moció de censura a l'Ajuntament de Madrid.

Rivera també ha estat menystin?gut pels líders populars, però les enquestes li donen la clau a comu?ni?tats com Madrid o València. I això té un pes molt important. D'ara endavant, veurem si arriba a acords parlamentaris o espera a les eleccions legislatives de finals ?d'any.

En tot cas, esperem que Podem i Ciutadans serveixin per fer un rentat de cara a la política espanyola, molt desacreditada pels casos de corrupció. Si és per això haurà valgut la pena la seva irrupció. Si només és per un canvi de maquillatge, representarà la frustració per a molts possibles votants.