Mira, Curbet, firmaré la petició per retirar el monòlit dels manaies, però només perquè tinc la mania de firmar-ho tot, com una infanta d'Espanya qualsevol. Però t'equivoques. El monument s'ha de quedar a lloc i inclús s'han de col·locar senyals als carrers que indiquin com arribar-hi. Quan vénen amics de fora i els parlo de la caspa que ofega Girona, quan els explico que aquesta ciutat continua grisa i fosca com en els temps d'en Pla, em falta adornar-ho amb una imatge. D'aquí endavant serà fàcil: només hem de portar turistes i visitants a fer fotos al monòlit i sabran com és Girona. Entendran que quan a l'hora de dinar els hem dit que vivim en una ciutat carrinclona, endogàmica i ultrarreligiosa, no hem exagerat. Que no explicàvem cap acudit quan asseguràvem que això encara és un poblet i que l'Església, la burgesia i la girona-de-tota-la-vida que ja sortia a les novel·les d'en Gironella continuen remenant les cireres. Que encara escoltarien pel Barri Vell el fru-fru de sotanes si no fos per la falta de vocacions. Bé, i també perquè el Barri Vell ara és un parc temàtic.

Tu i jo sabem que Vetusta era Sodoma al costat de l'actual Girona, però els pobres forasters arriben enganyats, pensa en ells. Havent sopat, quan vegin estranyats que les terrasses han de tancar, que ja no hi ha cap activitat en tota la ciutat a causa del toc de queda, podran dirigir-se -en silenci si és més tard de les vuit del vespre, per no molestar els veïns- al Monument, i permet que l'escrigui amb majúscules perquè de tots els que hi ha a Girona és el que millor la simbolitza. Llavors ho entendran tot.

Que es quedi a lloc, home, i de passada que deixin per sempre el Vol Gastronòmic -permanentment buit és com un altre monument-, per poder també explicar que tenim un ajuntament que a alguns els posa pals a les rodes i als altres els permet fer el que volen. Necessitem aquests símbols, Curbet.