L'home també viu de sentiments i de reconeixements. Avui es parla molt dels orígens dels manaies. Fa un temps es podia haver parlat del de l'exposició de flors. Els primers ajuntaments democràtics, potser pel tarannà de l'alcalde i regidors, mai tingueren cap temptació sectària contra cap de les dues. Es tenia molt més al cap crear plegats una ciutat moderna i una societat democràtica i lliure, que passar comptes amb ningú. No sols es respectaren persones i activitats, sinó que es transformà l'exposició de flors en Temps de flors, convertint el Centre històric en l'escenari on floria la primavera i, amb els manaies, tracte cordial amb uns ciutadans que fan una activitat amb presència pública. L'origen de l'exposició de flors és el Mes de María de les falangistes de la Sección Femenina del Frente de Juventudes. El dels manaies, l'admiració feixista del nacional catolicisme del bisbe Cartanyà i de l'església i els franquistes locals. Però qui transformà l'exposició en Temps de Flors no foren les senyoretes de la Sección Femenina, sinó l'arquitecte i regidor Josep Maria Birulés i els manaies s'ompliren de gent ben demòcrata que volia participar en una activitat que li resultava grata. I ja està. La Girona amant del progrés ha demostrat que tolera la diferència i la integra. La que governa l'Ajuntament, incapaç d'entendre què pot ferir la sensibilitat de molta gent que té memòria, no dubta a retre homenatge, ahir, a membres de la Sección Femenina; avui, a la resurrecció dels Manaies fa 75 anys, dedicant una andròmina preconciliar i una cèntrica plaça a rememorar tal efemèride.
Ara, acabant aquesta reflexió, dubto que al govern local l'hagin mogut principis ideològics. Potser el primer problema és aquest: que d'idees, poques. El segon, que governa amb una matusseria que fa que ni copsi el significat dels gestos ni els efectes que tenen.
