fa uns dies s'ha presentat el treball de la Fundació Irla Repartiment d'actius i passius entre Catalunya i l'Estat espanyol. Un cop més, una directriu europea ha obligat un Estat de constitució genètica opaca, a obrir una mica les finestres i ensenyar les vergonyes gràcies a la publicació dels balanços integrats de l'Estat espanyol
Conclusions. 1. Espanya està en fallida i n'estarà encara més. Venent tots els seus actius li quedarien 270.000 milions d'euros per cobrir. En el moment que Europa determini retornar a la normalitat dels interessos, la fallida espanyola deixarà això de Grècia com una conya.
2. En aquest marc, Catalunya és arrossegada cap a la profunditat de l'abisme. I en la foto d'aquest moment, Espanya ens endos?sa als ciutadans de Catalunya la xifra de 200.000 milions d'euros que haurem de pa?gar amb els nostres impostos que representen a l'entorn del 20% dels ingressos de l'Estat.
3. Aquesta desfavorable situació podria, tot i així, veure's compensada si la perspec?tiva de creixement del PIB fos sòlida. I no ho és.
4. Si bé una Catalunya emancipada partiria d'una situació negativa també, es preveu una ràpida solució del problema gràcies a la recuperació de la capacitat financera deguda a la fi del dèficit fiscal
5. En cas d'emancipació, qualsevol negociació amb qualsevol dels criteris que s'han posat sobre la taula en altres exemples de separació, ens és més favorable que continuar com ara. Vegin si no: En cas de repartir per PIB, cas més desfavorable per Catalunya, només compensaríem el deute es?panyol compartit en 160.000 milions d'euros. En cas de fer el repartiment per població, serien 137.000 milions d'euros. En cas de fer-ho per despesa de l'Estat amb Seguretat Social o sense serien 120.000 milions o 95.000 milions, respectivament.
6. Finalment, seguint el mètode Michel Bélanger i Jean Campeau del Quebec, els actius físics de l'estat a Catalunya són de 20.000 milions i la proporció de passius seria d'uns 29.000 milions. I si es tenen en compte els actius empresarials es podria arribar a un màxim de 58.000 milions, que significarien uns 85.000 milions de passiu a pagar pels catalans.
7. La forquilla entre 29.000 i 85.000 dependria de la negociació política perquè certes empreses estatals poden ser ruïnoses en el seu traspàs. Per exemple, Renfe. En qual?sevol cas queda clar que, fins i tot, a?quest mètode més favorable a Catalunya és generós amb Espanya: uns actius que valen un euro, els pagaríem a 1,46.
8. Espanya tal com està concebuda estructuralment i amb les perspectives de cronificació de les hegemonies socials al sud latifundista i subsidiari, i al gran centre cas?tellà de la repartidora funcionarial, només la canviarà una sotragada com l'eman?cipació catalana. És la principal aportació solidària amb la península.
