o hi ha dubte que vivim temps incerts. Una època en la qual ningú no pot endevinar què portarà de nou cada dia. Allò que sorprèn encara és la capacitat d'algunes esferes del poder per difamar. Ens hem acostumat que els ministres i polítics espanyols llancin atacs en contra dels catalans. Que se'ns digui que som anormals o coses pitjors. Així, un dia qualsevol se'ns acusa de filoetarres o de nazis. En el moment més inesperat s'acusa els independentistes de colpistes i el que és pitjor d'estar en connivència amb l'horror gihadista. Hem entrat en una dinàmica esgarrifosa. Cíclicament sorgeixen "informes" policials de les clavegueres de l'Estat -recordeu la guerra bruta?- i dels quals ningú no es fa responsable, informes que arriben a la premsa que fa de corretja transmissora del pensament retrògrad ?espa?nyol. L'anticatalanisme ha venut sempre durant la democràcia borbònica, ara, però puja escalons sense cap tipus de vergonya. I ja no es tracta només d'esgarrapar un grapat de vots sinó d'humiliar i d'escampar la sospita més tenebrosa en contra del sobiranisme. De l'embolica que fa fort i de la calúmnia en diuen periodisme d'investigació, dels dossiers negres i preparats per infamar els catalans en diuen llibertat d'expressió. Després de la malaurada mort del periodista Xavier Vinader és hora de recordar i reivindicar el que ha estat el verdader periodisme d'investigació, els que s'han mantingut fidels a un comportament professional ètic i que han desenvolupat la seva feina mantenint-se insubornables. Relacionar els catalans amb un dels horrors més execrables que en l'actualitat assolen la terra és d'una perversitat absoluta. A més, cada dia constatem com aquesta mena d'atacs surten de franc i l'esquerra espanyola es fa la despistada. Tothom -polítics, tertulians, periodistes i economistes- s'asseu en la millor butaca esperant el dia del repartiment. Esperen trinxar i repartir-se les peces del cadàver de Catalunya. Si el procés sobiranista fracassa veurem com els voltors i els depredadors xipollegen i udolen de satisfacció en les entranyes de Catalunya. De tota manera i encara que això sembli terrible i amoral, els catalans sabem que tot just estem passant una altra plana d'un joc infame. Què encara ens queda molt per veure.
