Polacos" és la manera despectiva de dir catalans a l'Espanya monolingüe. Els polonesos de veritat tenen una història ben paral·lela. Polònia també va ser cruspida pels absolutistes, com explica el polonès d'origen i anglès d'adopció Conrad: "La millor excusa fou que ho podien fer i era l'oportunitat del saqueig". Efectivament, també la famosa plaça major de Salamanca fou pagada amb el saqueig de Catalunya el 1714 pels absolutistes francoespanyols.

Paral·lels també amb la traïció anglesa dels aliats catalans al Munic de 1713, el Tractat d'Utrecht. "Frederic de Prússia va seleccionar per la seva funció la falsedat i la decepció. Aparegué en escena amb el caràcter d'amic, va fer un tractat d'aliança amb la república i abans que s'assequés la tinta, el va estripar". Polònia fou eliminada com Catalunya perquè amenaçava l'absolutisme: "La constitució democràtica de les institucions polaques era molt mal vista i considerada com un perill real al principi d'autocràcia".

Un cop ocupada Polònia, va venir el crim major de fer-la desaparèixer de la història com Catalunya: "El crim fou l'assassinat d'un Estat, però l'esperit de la nació va rebutjar deixar de ser. Polònia, privada de la seva independència, amb la seva religió i idioma perseguits i reprimits, es convertí en una expressió geogràfica. Els espoliadors negaven furiosos cap culpa moral i intentaven sempre posar un vel d'alta rectitud sobre el crim. El que més els indignava és que la nació, apunyalada al cor, es negava a perdre la consciència i deixar de ser. La persistent i preocupant vitalitat era sovint molt inconvenient a la resta d'Europa. El problema polonès fou considerat simplement una molèstia molt desagradable". Però com recorda Conrad, "nosaltres no creàrem la situació".

Més aviat els responsables: "Són els internacionalistes que pretenen que no els importa res la raça o el país, però són els que s'han erigit en els més contraris i disposats a l'assassinat moral". El seu argument resulta molt familiar: "La víctima havia portat les seves pròpies desgràcies a sobre per culpa seva. Europa es negava a tractar la questió polonesa en qualsevol mida o forma. La vitalitat polonesa resultava incòmoda".

Els absolutistes que s'havien cruspit Polònia: "Poc a triar entre els mètodes del barbarisme rus que eren alhora crus i podrits, i la brutalitat cultivada, tenyida de menyspreu, de la superficial i grinyolant civilització d'Alemanya". Però el que compta al final és el poble: "Qui pot limitar la voluntat d'un poble que pot votar? La independència no és un regal dels mitjans ni resultat de cap idea benèfica o sentit clar de culpabilitat. Sempre és l'inesperat el que passa".

Conrad avisa que els absolutistes sempre estaran ressentits, ja sigui Rússia avui, com veiem, o Espanya demà, com veurem: "L'existència de Polònia serà sempre una humiliació i una ofensa". Com veiem amb Putin i amb Rajoy, la veritat li costa imposar-se pel "poder de les mentides vestides de tots colors mentre la veritat és sovint suprimida i vista com a poc acceptable en el dia a dia". Tot s'acaba. Multipliquem per tres segles i dividim per dos ara que França ja no és absolutista. Els "polacos", com els polonesos, tenim molt a votar encara.