Per molt que el ministre Cristóbal Montoro i la resta de dirigents del PP insisteixin que la llei està "per damunt de tot", sense importar companys i rivals, amics i enemics, la breu detenció de Rodrigo Rato està perfectament calculada en vigílies de les eleccions municipals. Rato ja no és ningú. És un empestat. No té cap més poder que picar de matinada el timbre de casa seva i etzibar un autoritari "ábreme!". El PP el dóna per amortitzat i serveix de coartada per fer veure que lideren de debò la lluita contra la corrupció. Ni Montoro es va referir a ell amb la mateixa vehemència que contra Jordi Pujol, ni l'exministre va sortir emmanillat de casa seva. Encara hi ha classes. Mentrestant, el Govern del PP intenta reformar la llei d'Enjudiciament criminal per dificultar la investigació dels casos de corrupció. O la conselleria de Justícia del Govern gallec ha retirat el jutge de suport que tenia la magistrada Pilar de Lara, la que investiga el cas Manga i el Pokemon, que implica nombrosos càrrecs locals del PP gallec i asturià. Tampoc li han cobert vacants del seu jutjat. Així dificulten la complexa investigació dels casos que instrueix aquesta jutgessa de Lugo. I també hem vist com el jutge Pablo Ruz ha passat d'instruir importants casos a l'Audiència Nacional a un jutjat de Móstoles. Ja no hi ha ni Garzón, ni Ruz. Es curiós el sistema de promoció del sistema judicial. A Ruz, que ha demostrat una enorme capacitat de treball i una eficaç competència, l'envien a un jutjat de segon ordre. Recordo que el primer jutge que va tenir a les seves mans el cas Treball, i que ben poca cosa va fer, el van ascendir de categoria; igual que el jutge Solaz, que va eternitzar el sumari del cas Millet. Tot dintre de la normativa judicial, però lluny d'una eficaç administració de Justícia.
