Sembla un descobriment d'abans d'ahir això de les llistes fantasma, malgrat que està passant i s'està denunciant des de fa 20 anys. Aquest fenomen és molt propi dels temps que vivim marcats per la inconsistència de les xarxes socials i per la plaga de comunicadors populars -tan poc profunds com el riu Daró- que es dediquen a convertir notícies recurrents en estridents escàndols fast-food. Aquests comunicadors munten contundents i escandalosos titulars acompanyats de lleugeres i estridents tertúlies... imposten i dramatizen (tot és un posat al servei de l'espectacle). L'endemà se n'obliden i s'ocupen del següent xou del dia. Al periodisme el continuem anomenat periodisme però ja fa un cert temps que és una altra cosa que no té la ?trasncendència ni el poder transformador que va tenir en èpoques passades.
Malgrat el gran escàndol i les hores de tertúlia, m'aposto un suc que d'aquí a quatre anys tornaran a aparèixer (les llistes fantasma). Tornaran a aparèixer perquè els partits -sobretot PSC i PP- creuen que no fan res d'incorrecte. I encara que siguin conscients que això és un menyspreu cap els pobles per tractar de ximples els seus ciutadans, no saben sobreviure sen?se els diners que proporciona cada un dels vots que reben d'un grapat de ciutadans despistats. No importa que no treguin ni un miserable regidor en cap d'aquests pobles catalans on presenten militants de Trujillo, Cabra o Pozuelo. PSC i PP insulten els pobles i els converteixen en un miserable instrument per alimentar el seu aparell.
El gran cínic de la política catalana (Enric Millo) fins i tot dóna la cara amb fatxenderia per un ?engany superlatiu i injustificable com és aquest. Diu que volen donar l'opor?tunitat a tothom per poder votar la seva opció no sobiranista. Com si les voreres, l'enllumenat o les festes majors fossin perillosos instruments independentistes. Millo és fascinantment pervers. Diu mentides amb la convicció i posat de credibilitat de qui diu una veritat incontestable. Mai he vist ningú amb tantes habilitats fosques. Millo és a la veritat el mateix que fumar a la salut. I mentrestant el PSC, que sempre ho havia criticat gallejant per la seva força municipalista, ha caigut en aquestes pràctiques tramposes i miserables. A la política es?panyola/catalana l'ètica s'acaba en el moment que perillen les menjadores.
D'aquí quatre anys tornarem a parlar de llistes fantasma.
