Després del passeig de Gràcia, la N-II i la Diagonal, toca omplir la Meridiana. Un ja no sap si l'11-S és la Diada, un Google Maps o una excusa per sortir de casa i anar a Barcelona, qualsevol dia obriran El Corte Inglés perquè els de províncies aprofitin el viatge. A altres països es troben per cuinar la truita de patates més grossa del món i als catalans ens dóna per omplir un carrer i barallar-nos en calcular quanta gent hi havia. La cosa és sortir al Guinness. Un dia l'11-S va ser una Diada però a força de repetir jornades històriques s'ha tornat un aplec. Com el de Sant Roc, però a la capital.

No em facin cas. Primer en renego però al final, si s'hi ha d'anar, s'hi va, tot sigui pels fills, que així es distreuen. Ara bé, com a pare de família agrairia que no canviessin cada any el kit sobiranista, que ja passa com amb els llibres de l'escola, que no es poden aprofitar per al curs següent. Un any samarreta groga, l'altre vermella, després un dibuix diferent... A casa insistim als fills que els llibres i els kits sobiranistes s'han de cuidar molt, que han de poder passar de pares a fills ja que ni el Teorema de Pitàgores ni l'ús polític de l'11-S han de patir cap modificació. I res, cada any a comprar-ne. Ja entenc que amb tot plegat algú hi deu guanyar diners, els catalans de les pedres en fem pans i de les diades euros, però amenaça d'arruïnar-nos. A tots ens agrada anar de gresca a Barcelona, però hi vas amb el kit de l'any anterior i sembles poc català. I això sí que no.

Són tants anys de diades històriques, d'aquest any sí, que inclús la paraula "procés" s'ha incorporat al llenguatge quotidià banalitzant-se. No hi ha esportista ni persona famosa que tingui la grip, ara pateixen processos gripals, poc abans de les eleccions els ajuntaments engeguen processos urbanístics, les eleccions mateixes s'han convertit en un procés electoral, i jo ara no estic escrivint sinó que estic en ple procés d'escriptura. I per descomptat que després de, galant com sóc, pregunto a la senyora si ha tingut un procés orgàsmic.