Gaizka Garitano ha sortit més aquesta setmana als mitjans de comunicació que en tots als anys de sumar èxits esportius amb l'Eibar. El motiu ha sigut abandonar la sala de premsa de l'Almeria per culpa de dos intolerants que no acceptaven que respongués en euskera, la seva llengua materna, les preguntes d'uns periodistes bascos. Conec Gaizka Garitano des que era un nen de dotze anys. És una persona senzilla, humil i molt treballadora. Dels pocs futbolistes amb carrera universitària: és llicenciat en periodisme. Dos dels cursos (íntegrament en euskera) se'ls va treure quan jugava amb l'Ourense a Segona B i intentava fer-se un lloc en el futbol professional. No ha buscat cap protagonisme amb la seva actitud d'Almeria, com tampoc no ha tret mai pit per haver portat l'Eibar de Segona B a Primera. Però hi ha moments a la vida que un diu prou davant la intolerància i la falta de respecte d'una part de la societat espanyola amb les diferents llengües que es parlen a l'Estat. Moltes vegades també sense mala fe; simple ignorància. L'Espanya oficial no ha volgut explicar mai que molts ciutadans tenim un altre idioma com a primera llengua. A la selecció suïssa de futbol hi ha jugadors que no es comuniquen perquè parlen llengues diferents. Ho porten amb naturalitat. No em vull ni arribar a imaginar com reaccionaria el sector més retrògada de la societat espanyola si aquí s'arribés a una situació similar.
