03 de maig de 2015
03.05.2015
Diari de Girona

La intolerància catalana

03.05.2015 | 00:00
La intolerància catalana

L'advocat americà Sam Simon-col·laborador de Diari de Girona- em presenta un amic d'escola que no ha vist en 50 anys i que visita Barcelona. Trobo Howard i Darian Libauer a l'Hotel Colon davant la catedral i demano si per casualitat són jueus. Efectivament i com que estem a quatre passes mal comptades visitem el Call, no tan espectacular com el de Girona però igual d'emotiu.

Al costat de la catedral on es casà Carles V, el darrer gran europeu abans que l'imperi castellà es tanqués en la llegenda negra de la Inquisició Espanyola, hi ha la seva seu, l'única institució espanyola fins 1714, avui el pacífic Museu Marès. Potser les seves dolces escultures homenatgen les ànimes cremades per la intolerància. Front l'entrada les pedres no tan mudes mostren lletres en hebreu de les cases enderrocades per erigir el fanatisme excloent. Com és que cap placa recorda el sagnant centre d'aquesta maligna institució espanyola?
Tot és pacífic avui. Veiem el temple romà del deïficat August al Centre Excursionista de Catalunya i la plaça Sant Jaume que amaga el democràtic Saló de Cent gòtic i la Generalitat, seu de 126 presidents fins a Artur Mas. I això que durant 300 anys Espanya ha esborrat Catalunya! Mostro l'estàtua del conseller Fivaller que va obligar els reis a pagar impostos i explico que el Parlament anglès va ser precedit 80 anys abans pel català. "Així que no és la mare dels parlaments?" Contesto: "Sí que és la mare, però tenia una àvia."

Veiem la sinagoga romana en un carrer torçat perquè s'encari a Jerusalem. Trobem la inscripció hebraica al savi rabí de Sardenya i darrera la modesta casa del fabricant de vels Jucef Bonhiac visitem el Museu del Call, acabat de remodelar. Mostra la història concisa i emotiva de la gran creativitat dels jueus de parla catalana, transmetent les matemàtiques a Europa o filosofant amb Spinoza. Tot liquidat, molt abans de la Inquisició Espanyola, el 1391 pel demagog dominicà Vicenç Ferrer predicant com fa El avui: "Bateig o mort". Quina vergonya que el carrer principal del Call s'anomeni encara Sant Domènec! Com si l'entrada al gueto de Varsòvia es digués Adolf Hitler!

Dinem una paella de conill i carxofes al Sr. Parellada del carrer Argenteria en un edifici colonial que entusiasma Howard i Darian. Viuen a Malta després de treballar a Hong Kong, però Schengen els hi fa la vida impossible. Franco va oferir a la familia un passaport, però creien que era broma. La familia principal és de Lituània, però hi ha una branca sefardí. Ara que és oficial recuperar el passaport als expulsats per Ferran i Isabel, s'estalviarien problemes Schengen.

Estan meravellats de Barcelona. Em disculpo pel salvatgisme català contra els jueus. No és excusa que la gran majoria es va poder quedar, batejant-se. Hem de fer memòria de les rauxes catalanes. A Homenatge a CatalunyaGeorge Orwell retrata com a la Guerra Civil en pocs dies s'instaurà una sagnant dictadura, tres anys abans que el dèspota Franco ocupés Catalunya. Anglaterra també va haver de lluitar tres anys sola contra l'aliat de Franco, Hitler, però va saber mantenir sempre la democràcia. Sabrem mantenir la nostra llibertat en el futur, sols o mal acompanyats? Sense tolerància, un cop més serà que no.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit