08 de maig de 2015
08.05.2015
· CARTES

Cartes

Les cartes que els lectors enviïn a aquesta secció han de ser originals i exclusives i han d'arribar mecanografiades (amb una extensió màxima de 20 línies), signades, amb el número de DNI, adreça i telèfon de l´autor. No es publicaran cartes signades amb pseudònim ni amb inicials.

Les cartes es poden enviar per correu electrònic, a l'adreça opinio@diaridegirona@epi.es

08.05.2015 | 00:00

Sí al bilingüisme, no a la immersió
Andreu Moreno. Girona.

Estic d'acord amb el recurs del Govern contra la immersió obligatòria. La immersió és una imposició política del nacionalisme català consistent a tractar l'espanyol a les escoles com una llengua estrangera, amb el mateix nombre d'hores que l'anglès o el francès. De fet, és un sistema únic al món i que sorprèn a qualsevol que ve aquí: la llengua que parlem més de la meitat dels ciutadans és marginada de les escoles per motius polítics nacionalistes. Molts pares no estem d'acord amb aquest sistema excloent i monolingüe que el govern català ens imposa i preferiríem un model bilingüe o trilingüe, més enriquidor per als nostres fills i respectuós amb la realitat social.

Sant Jordi, ferit de guerra
Francesc A. Picas. La Jonquera.

Figueres exhibeix en una plaça del centre de la ciutat un Sant Jordi ferit de guerra, durament lesionat en la lluita contra els enemics de Catalunya. Aquests són els principals enemics: la corrupció política, els mals governs, la crisi econòmica i el centralisme madrileny.
Sant Jordi, mig ferit, despullat i sense calçotets, espera la misericòrdia dels ciutadans. L'Ajuntament ha promès vestir-lo decentment, amb un brillant uniforme de cavaller i obsequiar-lo amb un esvelt cavall blanc.

Els pronòstics polítics auguren que Sant Jordi millorarà de salut a partir de les eleccions del 24 de maig, i es guarirà plenament després de les plesbicitàries del 27 de setembre. El Parlament de Catalunya vetlla per la salut de Sant Jordi i pel progrés i la llibertat política de Catalunya.

En resposta a "Temps al temps"
Carme Hospital i Poch. Presidenta de la Fundació Jordi Comas i Matamala.
Presidenta d'Aromar Hotels?staurants.

Davant de les afirmacions tendencioses i malintencionades que conté la carta titulada Temps al temps, signada per Isidre Guix i Oller, i publicada dimarts passat pel Diari de Girona, em veig amb l'obligació de fer públiques les següents consideracions, pel bon nom de la Fundació Jordi Comas i Matamala, recentment constituïda.
La Fundació Jordi Comas i Matamala ha estat constit
uïda inicialment per una trentena de patrons, als quals no se'ls ha demanat res més que el seu compromís i implicació per tirar-la endavant. La seu social de la fundació és a l'Hotel Costa Brava de Platja d'Aro i ha estat el grup Aromar Hotels?staurants qui ha proveït íntegrament la dotació inicial per poder constituir-la, d'acord amb el que estableix la llei.

D'altra banda, no vull entrar en cap consideració sobre l'Associació Jordi Comas, que el Sr. Guix va impulsar i de la qual va presentar la seva dimissió el passat 24 de desembre, sense haver presentat mai cap documentació que acredi?tés les despeses generades per la seva activitat, com jo mateixa, reiteradament, li havia demanat per escrit. Tampoc no em referiré a les consideracions econòmiques que fa el Sr. Guix sobre la seva relació com a llogater d'un pis del grup Aromar, perquè són excuses de mal pagador.

Temps al temps? No. El temps sempre posa a tothom al lloc que li correspon. I el meu marit -a qui vostè ni tan sols va arribar a conèixer- sí que era un exemple a seguir.

Beneficiem-nos dels canvis
mariona palomo pérez. figueres.

Com bé diu la directora general d'Infantil i Primària del Departament d'Ensenyament, Carme Ortoll, a diferència del que comenten moltes escoles, i molts pares, és raonable avançar algun curs les proves de primària de la Lomqe, pel fet que fent-ho així serem a temps de canviar conductes i actituds, per tal d'arribar al nivell global necessari que els estudiants d'avui en dia necessitem.

Generalment, ens solem queixar del nivell actual de l'educació, però així també no aportant el suficient per canviar-ho. Ens trobem en un món de competència educativa entre altres coses; davant d'altres països amb un nivell més elevat, amb una conducta totalment diferent, i no aprofitem canvis que ens poden beneficiar.

L'actual nombre d'estudiants que segueixen l'estudi del començament fins al final cada vegada és menys, i si el que volem és augmentar aquest nombre l'única manera és fent alguna cosa per canviar-ho.

En el punt de vista dels que a dies d'avui estem seguint el camí d'un estudiant, ens adonem que per molt que cada un de nosaltres s'esforci per treure el màxim de nosaltres, a conseqüència de l'entorn educatiu en el qual ens trobem, mai podrem arribar més enllà del que ens ofereixen.

Singladura intimidatòria
Joan Janoher i sadurní. forallac.

Estem navegant políticament en un mar ple d'incerteses: la moguda dels interessos partidistes farà que la política del nostre país arribi a naufragar.

Estarem perden el rumb de la fulla de navegació? Crec que malauradament aquesta és l'actual situació. O almenys les sensacions d'impotència que rebem, demostrant una clara tendència al desconcert vital, per mantindre les màximes opcions programades de poder assolir el control del nostre estat sobirà.

És una qüestió carregada de paranys, per no voler emprar-nos en l'única i vital disposició ciutadana envers a les demostracions d'intencionalitat progressiva de la voluntat del poble de Catalunya. Llavors, per què ens movem en la direcció dels altres partits que no accepten el fet d'un país independent? Francament, els nostres polítics haurien de jugar amb les cartes de navegació, i defugir dels esculls que trobem en ruta, i deixar-se de monsergues per salvar el temporal.

Tots els contraris al procés no fan altra cosa que posar paranys de discòrdia per confondre l'opinió ciutadana. No cal caure en intimidacions per devaluar uns sentiments. Nomes la coherència del que es persegueix podrà refermar el timó de la nostra singladura. Cal fixar les opinions reals i censurar les enquestes dels mitjans de comunicació, perjudicant l'opció del vot a casa nostra, mentre altres personatges estrangers sí valoren amb escreix la credibilitat catalana com a país.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook