Un il·lustre representant del partit de les llistes fantasmes, el PSC, en un article d'aquest diari, a part d'utilitzar la tàctica del "i tu més", i fer anar el ventilador a tota velocitat, n'exculpava, naturalment, la delegació del PSOE a Catalunya. Però les xifres canten: moltes candidatures d'aquest partit fan costat a les del PP i fins i tot algunes d'ICV-Podem en aquesta manera de fer política -i utilitzaré unes paraules de l'articulista esmentat adreçada als altres i, sobretot al mitjans, "per l'ús esbiaixat de la realitat per enganyar i falsejar"...-.
Justament aquestes paraules van com l'anell al dit a la mòmia lamentable del que fou l'antic PSC, que a cada bugada va perdent el poc que li queda del seu antic catalanisme. Una de les últimes indignitats que li mancaven fer -i ja ho ha fet- és denunciar els ajuntaments que llueixen l'estelada, emulant la "virreina" Llanos de Luna.
De fet, el PSC -i ho podem veure clarament al Parlament i a les Corts espanyoles- està fora del bloc central de Catalunya, que és el sobiranisme. S'alinea, com un gos mesell, amb les posicions més anticatalanes, sovint connectades amb la Falange i restes del franquisme. S'alinea amb el PP, amb Ciutadans, amb PxC i, fins i tot, amb organitzacions amb connotacions totalitàries com "Sociedad Civil Catalana" -i ho poso en espanyol, perquè, de cap manera, representen una paraula tan noble com societat civil, que perverteixen-.
Entitats, per cert, amb ajuts procedents d'Espanya -últimament s'ha sabut que de RENFE-, amb l'únic objectiu de desestabilitzar Catalunya i impedir que els catalans conquistem els nostres drets.
Per cert, les organitzacions afins a aquests partits i alguns partits espanyolistes tenen la mania d'agafar noms de la part per tot, amb un discutible aval democràtic: Convivència Cívica Catalana, Ciutadans, "Sociedad Civil Catalana", etc. Una gentola que està en contra de la llengua catalana i que obliden que, encara avui, és la llengua no oficial, discriminada i perseguida, no es mereixen tenir el nom en la nostra llengua.
Finalment, sense necessitat de que els partits esmentats traspassin a Girona candidats de Getafe o del Baix Llobregat, ja són, per se, "fantasmes" allunyats de la societat catalana i de les aspiracions de la major part del poble català. De fet són més vells que l'anar a peu, i des de Lerroux, l'estat ha jugat brut, molt brut, finançant o ajudant aquests partits o organitzacions. Els nostres combatius avantpassats anomenaven botiflers aquesta gent. No al servei del seu poble, sinó de l'estat que ens oprimeix sense treva, en la llengua, el reconeixement nacional, l'economia i les infraestructures. Podríem renovar el llenguatge i dir-ne "quíslings".
