De sempre s'ha dit que els polítics governen mirant més les enquestes que les conviccions. Jo no ho crec, penso que els polítics governen amb les enquestes quan aquestes els donen la raó, quan els diuen una cosa que no volen sentir llavors les guarden al calaix. De fet moltes empreses d'enquestes reben l'encàrrec d'uns resultats en concret i compleixen amb diligència. Només cal veure quantes enquestes donaven majoria absoluta a Artur Mas fa dos anys i resulta que va perdre 12 diputats. De fet de sempre s'ha dit que hi ha "Veritats, mentides i enquestes".

Ja fa força anys que és molt habitual que quan surto de casa i em dirigeixo al col·legi electoral que em toca no sé què votar, arribo a la taula on hi ha totes les paperetes i encara no ho sé i surto dubtant de si l'he espifiat. Al vespre al veure els resultats i les declaracions dels dirigents dels partits tinc força arguments com per pensar que efectivament un cop més m'he equivocat.

Als darrers mesos, però, als problemes habituals dels estudis d'opinió s'hi ha afegit una cosa nova en la dimensió: ja no som una petita minoria de persones que dubtem, ara la major part de ciutadans no tenim ni idea del que votarem, ni al maig, ni al setembre, ni al desembre. Les empreses que es guanyen la vida fent enquestes van boges. Diuen que la gent menteix dient fins i tot què va votar en el passat. No ho saben interpretar correctament. No, la gent els mals records no els vol rememorar, és llei de vida. També diuen que hi ha molts indecisos que esperen la campanya electoral. Tampoc tenen raó amb això. Les campanyes electorals tampoc serveixen de res, l'únic que passa és que al final una cosa o altra has de fer i és clar, els spin doctors diuen que anem a votar gràcies a ells (els pobres s'han de justificar els seus sous), quan en realitat tothom sap que anem a votar a pesar d'ells. De fet ara no saben què votaran ni els prescriptors, és a dir aquells que normalment fan de punts de referència de l'entorn.

El que més gràcia em fa és que una empresa fa una enquesta i diu que tal partit aconsegueix 3.000 diputats, una altra en fa una segona i diu que aquell partit treu 1.000 diputats i llavors molts tertulians diuen que aquell partit ha perdut 2.000 diputats. Els és igual que ara en tingui només 3 i que l'expectativa sigui aconseguir-ne 1.000. Els postmoderns ens volen convèncer que és el mateix una mala estimació demoscòpica que la realitat. La veritat, però, és com deien aquells visionaris: "Quan el darrer dels sociòlegs hagi estat penjat amb les tripes del darrer buròcrata, encara tindrem problemes".