a l'entorn de qualsevol convocatòria electoral acostuma a fer-se present un bon nombre d'enquestes que pretenen fer-ne el seguiment i, naturalment, pronosticar-ne el resultat final. En aquestes circumstàncies, les enquestes, crec que per part del ciutadà, ha d'incorporar-les a la resta d'informacions que diàriament rep sobre la campanya en tots els seus aspectes: candidats, programes, controvèrsies...
Les enquestes es presenten sempre amb un format i característiques amb què es vol subratllar la confecció seriosa, científica, però en la realitat de les coses farem bé d'utilitzar-les amb la mateixa precaució que ho fem respecte a qualsevol altra informació.
Fa anys, el prestigiós sociòleg Joan Estruch (Barcelona, 1943), que ha estat catedràtic d'aquesta ciència a la Universitat Autònoma de Barcelona, em recomanà que en proposar-me utilitzar una enquesta el primer que havia de fer era informar-me sobre qui l'havia encarregat. Com és evident, sovint l'enquesta que ens presenten coincideix amb els interessos polítics, socials o econòmics dels qui patrocinen les dades que ens ofereixen.
Fa pocs dies, el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), que és un organisme autònom del Ministeri de Presidència a Madrid, ha fet públic una enquesta sobre intenció de vot de l'electorat a Barcelona davant les properes eleccions municipals i si se segueix el savi consell d'Estruch, s'entenen ràpidament les dades que presentava.
Aquesta mateixa setmana, el joc de les enquestes acaba de rebre un molt seriós fracàs en les anàlisis que feien sobre els previsibles comportaments electorals al Regne Unit. Havien arribat a argumentar una gran derrota conservadora, una espectacular recuperació dels laboristes i un increment dels partits situats més en la perifèria del panorama electoral. Doncs bé, el resultat ha estat radicalment diferent: victòria esclatant dels conservadors, esfondrament laborista, desaparició dels perifèrics i victòria absoluta dels nacionalistes escocesos. Els resultats han estat rotundament diferents als pronòstics fins al punt que potser caldria una reflexió per part dels qui es dediquen a fabricar aquesta mena d'artefactes.
Les enquestes en general i especialment en període electoral són habitualment unes eines que s'han incorporat a l'instrumental que acompanya una campanya: presentació dels candidats, difusió de les seves biografies, programes, actes públics i previsió d'una agenda d'intervencions. Entre aquestes eines hi volen destacar les enquestes com si fossin fetes des de l'objectivitat, amb més garanties que la resta d'instruments i aquí crec que hi ha una confusió, sovint transporten la mateixa o una càrrega més gran d'intencionalitat política que la que presenten els candidats en els mítings.
Les enquestes poden ser fiables, però, sovint, no passen de ser propaganda electoral d'algú o d'alguns.
