Cartes

Alfonsa carrasco. Estudiant d'Educació Social. Fontcoberta.

Us preguntareu què és la diversitat funcional, i jo, com molts de vosaltres, no sabia què era fins que vaig arribar al grau d'educació social. "És l'eina ideològica de la qual decideix proveir-se el propi col·lectiu per manifestar les situa?cions per fer front a les imposicions externes i lluitar contra la discriminació". Des de la societat, la discapacitat s'entén a efectes de segregació i no d'inclusió. Perquè en la societat hi ha barreres arquitectòniques, mentals i culturals que fan que les persones amb discapacitats no puguin participar en la societat amb tot el dret com qualsevol ciutadà. Ja que està pensada i organitzada per als no-discapacitas. Per tant, el més impor?tant és la normalització per integrar les persones amb discapacitats, perquè en primer pla és la persona i no la discapacitat.

Quan parlem de persones amb diversitat funcional no parlem de persones amb menys capacitats i vàlua. Ja que no hem de pensar en els aspectes negatius sinó en les capacitats, habilitats. Per això hem de canviar la mirada cap a la discapacitat, perquè ningú està exempt de patir una discapacitat a causa d'un accident o malaltia. Crec que hem de portar el nostre granet de sorra per facilitar una mica la vida quotidiana de les persones amb diversitat funcional. Què podem fer? Fixar-nos en els llocs que no estan adaptats i informar els nostres ajuntaments, tant si falten rampes, autobusos que no estiguin adaptats, trens, semàfors acústics, etc. Perquè tothom ha de comptar amb les mateixes oportunitats per tenir una vida normalitzada dintre de la societat: hem de lluitar mitjançant la reflexió i l'acció per evitar situacions de discriminació per raó de la diversitat funcional.

Olot, ciutat dels detalls

Paquita Tatxé. OLOT.

Els detalls que tenen els polítics del nostre Ajuntament, que des del mes d'agost fins al desembre, al C/ Martí Alsina de Sant Roc, cada setmana hi ha 7 camions aparcats amb el motor frigorífic a tot drap.

Quatre camions seguits, sense parar. Això molesta molt, a part de contaminar. És un soroll insuportable que retruny fins i tot dins de les cases. No els ha donat la gana d'arreglar-ho, això és la nostra ciutat dels detalls.

Ells són els que manen i trobo que és perjudicial tenir gent així al capdavant del nostre govern.

La querella la tenen posada, només espero que la justícia sigui igual per a tothom.

L'alcalde només sap dir que li falten empreses, això ja ho sap tothom, però ens sobren polítics que vagin de prepotents. Moltes vegades, alguns d'aquí m'han dit que puc anar fent. I això que tots cobren del poble i per tant es deuen al poble. Tots tenen 2 0 3 feines i cobren de totes. Que diguin al ciutadà la veritat del que cobren amb els seus xollos. Nosaltres donem el so, molts no poden viure. Deuen tenir el carnet de polític caducat.

Olot no és diferent d'altres llocs, jo diria que és pitjor.

Per què escric?

Joaquim Capel. girona.

Escriure. El tema que us comentaré a continuació és escriure, un tema que m'apassiona molt des de fa un any.

Molta gent potser pensarà que escriure és tan sols escriure un relat o alguna cosa així, per a mi no, escriure requereix un esforç, dedi?ca?ció, i sobretot creativitat i creure en tu mateix sobre el que tu vols fer.

Per què escric? Vaig començar a escriure pel meu compte quan ha?via de fer un treball de català, és aquí on vaig acabar la meva història de dues parts.

Escric perquè em trobo millor i aboco un sentiment al text.

Escriure m'ajuda molt a pensar i obre un món de creativitat; quan em sento malament i penso que ningú em pot comprendre, escric sobre el que em passa, o també està bé crear un personatge amb el qual et sents com tu mateix.

Els relats breus en veritat no són fàcils de fer, vaig començar escrivint petits relats de fantasia i he acabat creant una història d'amor, amb el silenci i el drama d'acompanyants del protagonista adolescent.

No s'ha de tenir por a l'hora d'escriure, has de treure el que et fa sentir malament i aleshores sentir-te millor.

A la nit és quan més sovint escric, i m'agrada estar sol.