No vull amagar a ningú que per primera vegada a la vida em presento a una llista municipal i ho faig al costat d'un amic, en Jordi Camps, actual alcalde de Vidreres i candidat per Convergència i Unió a revalidar la plaça de batlle d'aquest municipi que no arriba a 8.000 habitants. Tot sigui dit que ho faig en el número 24 i és un gest purament simbòlic, en nom de l'amistat i de l'estima que tinc a aquest petit poble de la comarca de la Selva. Fa 20 anys que porto l'adreça de Vidreres al meu document d'identitat, potser perquè he viscut a tants llocs, en aquesta vida nòmada d'artista passavolant, que el més normal era posar l'adreça on sempre segur hi hauria un Peraferrer de guàrdia que els obriria la porta.

Fruit de les meves ganes de viure un procés electoral per dins i també amb intenció d'aportar una mirada nova a un lloc on potser les interioritats han marcat el ritme de les activitats externes, vull dir que Vidreres és un poble generosament acollidor, amb una evolució espectacular que potser veiem més els que no hi estem sempre, que no pas els seus mateixos habitants. Sóc del parer que totes les llistes municipals haurien d'incorporar en el seu equip el que jo anomeno mirades fredes; gent que estimen els seus pobles amb vincles familiars, però que se'l miren de lluny i que saben separar el que és un problema del que és una disputa. Observo com les tensions de poble es mengen una energia que seria molt necessària al servei d'un bé comú.

He tingut la sort aquests dies de conversar amb l'actual equip municipal, que treballant amb minoria conserven encara en la seva mirada l'espurna de la il·lusió, del no quedar-se atrapats per problemes antics i de superar noves etapes en positiu. Tothom hauria de reflexionar i fer una mica d'examen de consciència. Les i els votants vidrerencs haurien de posar a la balança l'esforç i la tenacitat que ha tingut aquest equip humà, que amb molts d'encerts i algun error, han sabut aguantar en minoria temporals massa propers, i han mantingut amb mà ferma la governabilitat del municipi.

Demano a la gent sensata i amb capacitat de raonar sense barrejar res més que no siguin fets demostrats, que sàpiga valorar el grau d'esforç i de desgast que això ha suposat i que el valor que aquest govern municipal ha demostrat, se'l prenguin com una declaració de principis pel que encara queda per fer. I si després pactes contra natura o aliances increïbles fan fora als que s'hi han deixat la pell, quedarà demostrat que en aquestes eleccions només es tractava d'aconseguir una fita que es diu: alcaldia, sense miraments i a qualsevol preu, en lloc de pensar pel benefici comú de tot un poble.

Sí! Aquesta vegada em mullo per en Jordi Camps i no em fa cap por dir-ho. Per què ens haurien de fer por les nostres conviccions i premiar els que han demostrat coratge i sacrifici pel bé comú?