Cartes

Ildefonso Fernández Uclés. Gerent de Vilobí Service.

Es creu i no sense raó que la democràcia es basa en el fet de votar cada quatre anys, però no és suficient. Hi ha d'haver altres ?circums??tàncies que avalin aquesta votació, entre d'altres, la seguretat jurídica que permeti als ciutadans i les empreses actuar amb les garanties necessàries.

L'Ajuntament de Girona, en el seu dia, va concedir al Club de Tir Olímpic un terreny perquè es pogués desenvolupar aquesta pràctica esportiva. Atesa la precarie?tat econòmica del club, els deutes contrets i la impossibilitat de cons?truir les complexes noves instal·lacions, l'entitat va signar un contracte amb la meva empresa, Vilobí Service, per tal que, per espai de trenta anys, s'encarregués de la construcció, l'absorció del deute, el pagaments de sous i asse?gu?ran?ces... Aquest contracte va ser avalat per l'Ajuntament a través d'un "assabentat" en un ple municipal.

Tot anava molt bé i amb una gestió acurada de la concessió que feia possible la pràctica esportiva de referència. L'entrada d'una no?va junta del club va significar un trencament de l'estatus jurídic i va trencar unilateralment el contracte amb Vilobí Service, que va decidir tancar les instal·lacions per la impossibilitat material de portar a terme la tasca encomanada.

Passats uns mesos sense acord per reobrir, l'Ajuntament, a través d'un decret d'alcaldia, va executar la reobertura sense respectar el contracte en vigor. Això, senyor alcalde, té un nom molt lleig que els tribunals hauran de substanciar i que vulgarment es diu presumpta prevaricació. Els conceptes legals tenen la virtualitat de poder-se expressar amb fredor sobre paper, però al darrere d'això hi ha el meu projecte vital compromès, els meus estalvis perjudicats i, el que és molt més greu, vostè crea un perillós precedent per l'estat de dret, bé sigui l'espanyol o el de la Catalunya que vostè vol independent. Està po?sant les bases per a la inseguretat jurídica que redueix la democràcia a una papereta blanca de color i transparent d'intencions democràtiques. Sobre aquesta manera de fer no es pot construir cap mena de democràcia. És intolerable la indefen?sió que la seva manera de procedir crea envers els drets que ens hem atorgat a través de la Constitució i l'Estatut.

Estelades, sí o no?

Enric Mestres Girbal. tossa de mar.

Gràcies a una molt ben aconseguida promoció, l'estelada s'ha anat introduint a les nostres vides, a vegades ha estat motiu d'alegria i altres de total empipament.

A aquesta operació de màrqueting s'hi han afegit molts alcaldes i fins i tot capellans que, oblidant que els espais públics i els de culte són de tots els vilatans, s'han posicionat a favor d'un sector minoritari, però molt cridaner, de la societat. Després uns es queixen de la desafecció envers els polítics i altres que la gent no va a l'Esglé?sia.

Crec que tots els que ja tenim cabells blancs recordem el temps, no tan llunyans, en què a l'entrada de cada poble hi havia el cartell del jou i les fletxes i en que als ajuntaments onejava, al costat de la bandera espanyola, la de la Falange, el sector de la societat que donava suport al govern franquista. Sembla que el temps no passa; canvien els cromos, canvien les ban?deres però, en el fons, tot segueix igual.

L'estelada, es vulgui admetre o no, ha dividit la societat catalana entre bons (els que la beneeixen) i dolents (aquells que la consideren una eina de partit), mentre que la bandera quadribarrada de Catalunya, la nostra, la de tots, cada vegada queda més oblidada en el subconscient de la joventut. Potser ja és hora que, quan alcem els ulls al cel, per damunt dels nostres caps onegi aquella bandera que és senyal de german?dat.

Alcaldes imputats

Mateu Frigoler Teixidor. canet d'adri.

Per tota la geografia espanyola, Catalunya inclosa, tenim dotzenes d'alcaldes imputats que a l'espera de judici tenen la poca vergo?nya de tornar a presentar-se. Des de Galícia fins a Girona travessant la pell del famèlic brau a tort i a dret trobem exemples increïbles. Un d'ells el tenim molt a prop de casa nostra, al poble de Salt. Un senyor amb nou look d'ulleres i barbeta, amb un judici pendent per abusos ?sexuals, torna a encapçalar la candidatura que actualment governa al poble. Diuen que va venir a avalar-lo un cavaller calb que porta mitja vida de parlamentari a Madrid i, segons la seva exsecretària, gran expert en creuats màgics. Durant molts anys un bon competidor des de la seva suite del Palace a les aventures del borbó al ?palauet instal·lat dins la Zarzuela per a la princesa Corina, com deia el meu avi, en aquest món tot acaba amb la pesseta i la bragueta.

Però, senyores i senyors, com que això dels imputats és molt seriós els recomano llegir tan sols la primera estrofa del testament d'en Joan Alsina, capellà màrtir assassinat a Xile fa quaranta-un anys pel règim del dictador Pinochet: "Havíem volgut posar vi nou en bots vells, i ens hem trobat sense bots i sense vi. No haviem entès allò de Sant Pau "tots serem provats al foc"! I que se n'ha cremat de palla!". On són els que volien arribar fins a les darreres conseqüències?

Alerta! Procureu no emmalaltir!

ÀNGELA FERRER I MATÓ. girona.

Fa temps que la nostra Sanitat va de culs enrere. I no pels professionals, que solen ser immillorables, sinó a causa de les retallades. El fet és que estan desbordats i si necessites algun servei pots deixar-hi la salut i/o fins i tot la vida. Primer, ja sabem que les llistes d'espera són inacabables i pot succeir que una persona, i això va passar no fa gaire, a qui havien d'operar d'una trencadura (hèrnia) i com que es veu que no hi va haver seguiment, quan li va tocar operar-lo (aquesta operació és considerada de rang menor, no sol presentar complicacions) resulta que se li havia fet tan grossa que se li va rebentar i va morir. Qui en va tenir la culpa? Per a mi la manca de mitjans i/o personal, que no va fer visites prèvies a l'operació.

Tots hem conegut pels mitjans de comunicació la mala praxi de col·locar pròtesis de genoll i maluc en mal estat, estaven caducades i/o eren defectuoses. El pobre pacient que s'ha esperat dos o més anys per tal que li col·loquessin la pròtesi i ara es troba que, com en molts casos, hande tornar a passar una operació que és molt dolorosa i per un postoperatori que Déu n'hi do de llarg és i de situacions de patiment que produeix. Suposo que es volien estalviar diners comprant-les a bon preu i com que ningú dóna duros a quatre pessetes, els fabricants (o assassins?) els endossaren peces defectuoses.

Un últim cas com a exemple de com s'està degradant el nostre sistema sanitari. Un dissabte (mal dia per necessitar ajudes mèdiques!), una meva amiga va caure. L'ambulància la portà a urgències (de servei públic). El diagnòstic: Res trencat i cap a casa. Ella es retorçava de dolor i va decidir al cap d'una setmana de patiment consultar un metge privat. Total: Tenia dues costelles enfonsades, una vèrtebra trencada i la columna vertebral enfonsada un 25%; en té per a 4-5 mesos.

Ara, amb les eleccions tan a prop, passen per alt aquestes notícies esgarrifoses que et fan pregar per no caure malalt i que jo considero molt i molt importants. Apareixen, si ho fan, en un racó dels diaris, a la tele no existeixen però són reals com la vida mateixa. Si volem ser un país civilitzat com cal cuidem els que pateixen, els pobres, els desvalguts... només així podem entrar en el rànquing de nació de primera línea. Quin partit ho ofereix i pensa complir-ho de veritat? Callo!

DdG · Fe d'errades

Sobre la informació de la pàgina 12 de dilluns, la botiga Bicis Fortià està ubicada al carrer Miquel Blay de Girona i el seu propietari és Jordi Fortià.